Instal·lació de Debian GNU/Linux 3.0 per a PA-RISC -------------------------------------------------- Bruce Perens Sven Rudolph Igor Grobman James Treacy Adam Di Carlo versió 3.0.24, 18 December, 2002 ------------------------------------------------------------------------------- Resum ----- Aquest document conté les instruccions d'instal·lació per a la versió 3.0 del sistema Debian GNU/Linux per a l'arquitectura PA-RISC ("hppa"). També conté les referències per a més informació i informació de com esprémer al màxim el vostre nou sistema Debian. Nota de Copyright ----------------- Aquest document pot ésser distribuït i modificat sota els termes de la Llicència Pública General GNU (GPL). (C) 1996 Bruce Perens (C) 1996, 1997 Sven Rudolph (C) 1998 Igor Grobman, James Treacy (C) 1998--2002 Adam Di Carlo Aquest manual és programari lliure; podeu redistribuir-lo i/o modificar-lo sota els termes de la Llicència Pública General GNU publicada per la Free Software Foundation; en qualsevol versió (es la vostra opció), versió 2 o qualsevol versió posterior. Aquest manual és distribueix amb l'ànim de que pugui ser-vos útil, però _sense cap garantia_; ni tant sols la implicita de ser comercial i o modificat per a propòsits particulars. Vegeu la Llicència Pública General GNU per a més detalls. Una còpia de la Llicència Pública General GNU està disponible en `/usr/share/common-licenses/GPL' en la distribució Debian GNU/Linux o en la World Wide Web al lloc web de GNU (http://www.gnu.org/copyleft/gpl.html). També podeu obtindre-la escrivint a la Free Software Foundation, Inc., 59 Temple Place - Suite 330, Boston, MA 02111-1307, USA. Es requereix que el degut reconeixement s'atribueixi a Debian i als autors d'aquest document així com de tots els materials derivats a partir d'aquest. Si modifiqueu i milloreu aquest document us requerim una notificació als autors d'aquest document, via . ------------------------------------------------------------------------------- Continguts ---------- 1. Benvingut/da a Debian 1.1. Què és Debian? 1.2. Què és GNU/Linux? 1.3. Què és Debian GNU/Linux? 1.4. Què és Debian GNU/Hurd? 1.5. Com aconseguir Debian 1.6. Com aconseguir la versió més recent d'aquest document 1.7. L'organització d'aquest document 1.8. Aquest document conté errades conegudes 1.9. Sobre el copyright i les llicències del programari 2. Requeriments del sistema 2.1. Maquinari suportat 2.2. Medi d'instal·lació 2.3. Requeriments de memòria i d'espai en disc 2.4. Maquinari de connectivitat a la xarxa 2.5. Perifèrics i demés maquinari 2.6. Adquirint maquinari específic per a GNU/Linux 3. Abans d'instal·lar Debian GNU/Linux 3.1. Un cop d'ull al procés d'instal·lació 3.2. Còpies de seguretat de les vostres dades! 3.3. Informació que necessitareu 3.4. Planificant l'us del sistema 3.5. Requeriments de mínims de maquinari 3.6. Preparticionant per a l'arrencada múltiple de sistemes 3.7. Pre-instal·lació del maquinari i configuració del sistema operatiu 4. Obtenir un medi del sistema d'instal·lació 4.1. Un joc de CD-ROM oficials de Debian GNU/Linux 4.2. Descarregant els fitxers des de rèpliques de Debian 4.3. Creant disquets a partir d'imatges de disc 4.4. Preparant els fitxers per a l'arrencada en xarxa TFTP 4.5. Instal·lació automàtica 5. L'arrencada del sistema d'instal·lació 5.1. Arguments dels paràmetres d'arrencada 5.2. Arrencant des d'un CD-ROM 5.3. Arrencant des de disquets 5.4. Arrencant des de TFTP 5.5. Localització de problemes del sistema d'instal·lació 5.6. Introducció a `dbootstrap' 5.7. "Escolliu la llengua" 5.8. ``Notes del llançament'' 5.9. ``Menú Principal de la Instal·lació de Debian GNU/Linux'' 5.10. ``Configurar el teclat'' 5.11. La última oportunitat! 6. Particions en Debian 6.1. Com decidir quines particions fer per a Debian i llurs mides. 6.2. L'arbre de directoris 6.3. Esquema de particions recomanat 6.4. Noms de dispositius en Linux 6.5. Programes de Debian per definir particions 6.6. ``Inicialitzar i activar una partició d'intercanvi'' 6.7. ``Inicialitzar una partició de Linux'' 6.8. ``Muntar una partició prèviament inicialitzada'' 6.9. Per muntar particions no suportades pel `dbootstrap' 7. Instal·lant el nucli i la base del sistema operatiu 7.1. ``Instal·lar nucli i els mòduls dels controladors'' 7.2. NFS 7.3. Xarxa 7.4. Arrel NFS 7.5. ``Configurar els mòduls dels controladors dels dispositius'' 7.6. ``Configurar la xarxa'' 7.7. ``Instal·lar el sistema base'' 8. Arrencant en el vostre nou sistema Debian 8.1. ``Fer el sistema arrencable'' El carregador en PA-RISC és "palo". `PALO' té una configuració semblant a l'usada en `LILO', però amb certes excepcions. La primera de totes, `PALO' us permet arrencar qualsevol imatge del nucli en la vostra partició d'arrencada. Això és per que `PALO' actualment pot llegir particions Linux. hppa AJUDEUME ( necessito més informació ) 8.2. El moment de la veritat 8.3. Debian després de l'arrencada, configuració base 8.4. Configurant la vostra zona horària 8.5. Contrasenyes MD5 8.6. Contrasenyes Shadow 8.7. Entrar la contrasenya root 8.8. Creant un usuari normal 8.9. Configuració d'una connexió PPP 8.10. Configurant APT 8.11. Instal·lació de paquets: simple o avançada 8.12. Selecció de paquets simple --- La tasca d'instal·lar 8.13. Selecció avançada de paquets amb `dselect' 8.14. Preguntes durant la instal·lació del programari 8.15. Accedint 9. Primeres passes i des d'on començar 9.1. Si sou nous en Unix 9.2. Sortint del sistema 9.3. Orientant-vos per Debian. 9.4. Lectures i informació addicional 9.5. Compilació d'un nou nucli 10. Informació técnica sobre els disquests d'arrencada 10.1. Codi font 10.2. El disquet de rescat 10.3. Reemplaçant el nucli del disquet de rescat 11. Apèndix 11.1. Informació addicional 11.2. Obtenció de Debian GNU/Linux 11.3. Dispositius Linux 11.4. Espai en disc necessari segons les tasques 11.5. Efectes de Verbose i Quiet 12. Administratiu 12.1. Sobre aquest document 12.2. Contribucions a aquest document 12.3. Principals contribucions 12.4. Reconeixement de les marques registrades ------------------------------------------------------------------------------- 1. Benvingut/da a Debian ------------------------ Ens alegrem que t'hagis decidit a probar Debian i de ben segur trobaràs que la distribució Debian de GNU/Linux és única. Debian GNU/Linux aporta l'alta qualitat del programari lliure d'arreu del món, integrat en un conjunt coherent. Creiem que descubriràs que els seus resultats són, veritablement, quelcom més que una simple recopilació. Aquest capítol proporciona una vista prèvia del projecte Debian i Debian GNU/Linux. Si ja coneixes la història del projecte Debian i de la distribució Debian GNU/Linux, pots passar tranquil·lament al següent capítol. 1.1. Què és Debian? ------------------- Debian és una organització totalment volutària, dedicada a desenvolupar programari lliure i a promocionar els ideals de la Free Software Fundation (Fundació pel programari lliure - FSF). El projecte Debian va començar al 1993, quan Ian Murdock va distribuir una proposta als desenvolupadors del programari per tal de contribuir a una distribució del programari completa i coherent, basada en la nova versió del nucli de Linux. Aquell petit grup de dedicats entusiastes, que originalment van ser fundats per la Free Software Fundation (http://www.fsf.org/fsf/fsf.html) sota la filosofia de GNU (http://www.gnu.org/gnu/the-gnu-project.html), ha anat creixent durant els anys fins a arribar a ser uns 800 _desenvolupadors de Debian_. Els desenvolupadors de Debian estan inmersos en diverses activitats, incloënt la Web (http://www.debian.org/) i el FTP (ftp://ftp.debian.org/), localitzant la gestió, els dissenys gràfics, l'anàlisi legal sobre les licències del programari, la documentació escrita, i per descomptat, el manteniment dels paquets del programari. Dins de l'interés de comunicar la nostra filosofia i d'atraure desenvolupadors que creguin en els principis que Debian defensa, el projecte Debian ha publicat alguns documents que recullen els nostres valors i serveixen com a guies del que ha de ser un desenvolupador de Debian: * A l'adreça Contracte Social de Debian (http://www.debian.org/social_contract) hi ha la declaració dels compromisos de Debian amb la comunitat del programari lliure. Qualsevol que estigui d'acord amb atenir-se al Contracte Social pot ser un mantenidor (http://www.debian.org/doc/maint-guide/). Un mantenidor pot introduir nou programari dins de Debian --- el manteniment del programari necessita del nostre criteri per ser lliure i els paquets segueixen els nostres estàndards de qualitat. * Els Principis del programari lliure de Debian (http://www.debian.org/social_contract#guidelines) són unes declaracions clares i concises sobre els criteris de Debian sobre el programari lliure. Els Principis del programari lliure de Debian (DFSG) són un document important envers el moviment del programari lliure i representa la creació de The Open Source Definition (http://opensource.org/docs/definition_plain.html) (La definició del codi font obert). * El Manual de la política de Debian (http://www.debian.org/doc/debian-policy/) és una especificació general dels estàndards de qualitat del projecte Debian. Els desenvolupadors de Debian també estan implicats en d'altres projectes; alguns especificament de Debian i d'altres inclouen alguna o totes les comunintats de Linux. Alguns exemples són: * La Linux Standard Base (http://www.linuxbase.org/) (Base estàndard de Linux - LSB) que és un projecte dirigit a estandaritzar el sistema bàsic de GNU/Linux, possibilitant en tercer lloc que als desenvolupadors de programari i maquinari els fos més fàcil dissenyar els programes i els dispositius controladors (drivers) per a Linux d'una forma generalitzada, més enllà d'una distribució específica de GNU/Linux. * La Filesystem Hierarchy Standard (http://www.pathname.com/fhs/) (Jerarquia estàndard del sistema de fitxers - FHS), és un esforç per estandaritzar la disposició del sistema de fitxers de Linux. La FHS permetrà als desenvolupadors concentrar els seus esforços en el disseny de programes, sense haver de preocupar-se de com s'haurà d'instal·lar el paquet en les diferents distribucions de GNU/Linux. * El Debian Jr. (http://www.debian.org/devel/debian-jr/) és un projecte intern, que aspira a fer de Debian un valor segur amb possibilitats pels nostres usuaris més joves. Per més informació generalitzada sobre Debian, veure la Debian FAQ (http://www.debian.org/doc/FAQ/). 1.2. Què és GNU/Linux? ---------------------- El projecte GNU ha desenvolupat un extens conjunt d'utilitats en programari lliure per a utilitzar-les amb les comercialitzacions Unix(TM) i amb Unix com a sistema operatiu similar a Linux. Aquestes utilitats permeten als usuaris realitzar una varietat de tasques que van des de les més mundanes (com ara copiar o esborrar fitxers) a les més complexes (com ara executar processadors de textos i programes compiladors o fer edicions sofisticades en una gran varietat de formats). Un sistema operatiu consisteix en diversos programes bàsics que són necessaris per fer que l'ordinador pugui comunicar-se i rebre les instruccions dels usuaris; llegir o escriure dades als discs durs, les cintes i les impressores; controlar l'ús de la memòria; i executar altre programari. La part més important d'un sistema operatiu és el nucli. Al sistema GNU/Linux, el nucli, com a component, és Linux. La resta del sistema operatiu consisteix en altres programes, alguns d'ells escrits per o amb el projecte GNU. Com que el nucli Linux aïllat no forma un sistema operatiu, nosaltres preferim anomenar-lo "GNU/Linux" per a referir-se a sistemes que sovint són anomenats "Linux". El primer nucli Linux (http://www.kernel.org/) và apareixer al 1991, quan un estudiant graduat de ciències de la computació anomenat Linus Torvalds va anunciar en el grup de notícies de Usenet `comp.os.minix' una nova versió per reemplazar el nucli de Minix. Veure la pàgina internacional de Linux Linux History Page (http://www.li.org/linuxhistory.php). Linus Torvalds continua coordinant els treballs de centenars de desenvolupadors amb l'ajuda d'uns quants col·laboradors de confiança. Hi ha un excel·lent resum semanal de les discussions sobre el `nucli Linux' a la llista de correu de Kernel Traffic (http://kt.zork.net/kernel-traffic/). També podreu trobar més informació en la llista de correu `linux-kernel' en la linux-kernel mailing list FAQ (http://www.tux.org/lkml/). 1.3. Què és Debian GNU/Linux? ----------------------------- La combinació de la filosofia i metodologia Debian amb les utilitats de GNU, el nucli Linux i altre programari lliure important, comformen una distribució única anomenada Debian GNU/Linux. Aquesta distribució és composta per una gran quantitat de _paquets_ de programari. Cada paquet de la distribució té executables, scripts, documentació, informació de la configuaració, així com un _mantenidor_ que és el principal responsable de mantenir-lo actualitzat, analitzar i reparar els errors de programació, i de comunicar-se amb els elaboradors del paquet de programari. La nostra enorme base d'usuaris, combinada amb el nostre sistema de seguiment d'errors, comporta que els errors siguin ràpidament localitzats i depurats. L'atenció de Debian als detalls ens permet produir una distribució estable, ampliable i d'alta qualitat. Les instal·lacions poden ser fàcilment configurades per a dur a terme diferents papers, des de muntar tallafocs pels centres de treball científics a servidors de xarxa d'alta qualitat. La característica que més diferencia Debian d'altres distribucions GNU/Linux és el seu sistema de manteniment de paquets. Aquestes utilitats donen a l'administrador d'un sistema Debian el control total sobre els paquets instal·lats en el sistema, incloënt-hi la possibilitat d'instal·lar un únic paquet o d'actualitzar totalment el sistema operatiu. Els paquets individuals també es poden actualitzar. Podeu establir en el sistema de manteniment de paquets quin programari us heu compilat vosaltres mateixos i les dependències que té. Per protegir el vostre sistema contra "troyans" i d'altres programaris perjudicials, els servidors de Debian verifiquen que els paquets pujats procedeixin dels mantenidors de Debian registrats. Els empaquetadors de Debian també tenen cura de configurar els seus paquets de forma segura. Quan apareixen problemes de seguretat als paquets en circulació, normalment les reparacions estan disponibles molt aviat. Amb unes simples opcions d'actualització de Debian, les reparacions de seguretat es poden descarregar i instal·lar automàticament a través d'internet. La primera i millor forma d'obtenir el permís per a utilitzar el vostre sistema Debian GNU/Linux i poder-vos comunicar amb els desenvolupadors de Debian, és a través d'algunes llistes de correu mantenides pel projecte Debian (n'hi ha més de 90 en aquest lloc). El més fàcil per a subscriures en una o més d'aquestes llistes és visitant la Pàgina de subscripcions a la llista de correu de Debian (http://www.debian.org/MailingLists/subscribe) i emplenar el formulari que hi trobareu. 1.4. Què és Debian GNU/Hurd? ---------------------------- Debian GNU/Hurd és un sistema de GNU de Debian que reemplaça el nucli monolític de Linux amb el GNU Hurd --- un conjunt de servidors funcionant al nivell més alt del micronucli (microkernel) GNU Mach. El Hurd encara no està a punt i no és recomanable utilitzar-lo en el dia a dia, però el treball continua. Actualment el Hurd només està desenvolupat per a l'arquitectura dels i386, encara que l'adaptació a d'altres arquitectures farà quan el sistema siga més estable. Per més informació, aneu a la pàgina del port de Debian GNU/Hurd (http://www.debian.org/ports/hurd/) i a la llista de correu . 1.5. Com aconseguir Debian -------------------------- Per obtenir informació sobre com descarregar-vos la Debian GNU/Linux des de la Internet o quins CD Debian autoritzats poden ser comprats, mireu en la pàgina de distribució (http://www.debian.org/distrib/). La llista de rèpliques de Debian (http://www.debian.org/distrib/ftplist) conté un complert conjunt de les rèpliques autoritzades de Debian. Debian pot ser fàcilment actualitzat després de la seva instal·lació. El procés d'instal·lació pot ajudar-vos a configurar el sistema per tal que pugueu fer les actualitzacions, si fos necessari, quan aquest ja es trobi completament instal·lat. 1.6. Com aconseguir la versió més recent d'aquest document ---------------------------------------------------------- Aquest document es revisa constantment. Segurament volgueu comprovar la pàgina de Debian 3.0 (http://www.debian.org/releases/woody/) per a alguna informació d'última hora sobre la distribució 3.0 del sistema Debian GNU/Linux. Les versions actualitzades d'aquest manual d'instal·lació també estaran disponibles en les pàgines oficials del Manual d'Instal·lació (http://www.debian.org/releases/woody/hppa/install). 1.7. L'organització d'aquest document ------------------------------------- Aquest document vol servir com a manual pels usuaris novells de Debian. Intenta fer poques suposicions a sobre del vostre nivell d'especialització. Tanmateix, suposem que teniu uns coneixements generals de com funciona el maquinari en el vostre ordinador. Els usuaris experimentats també poden trobar referències i informacions interesants en aquest document, que inclou; l'espai mínim necessari, detalls sobre el suport de maquinari pel sistema d'instal·lació Debian, entre d'altres. I animem als usuaris experts a retornar sobre aquest document. En general, aquest manual segueix un fil conductor, que us guiarà a través del procés d'instal·lació des del començament fins a la fí. Aquí hi han els passos per a instal·lar Debian GNU/Linux i les seccions d'aquest document que correlacionen cada passa: 1. Determinar si el vostre maquinari disposa dels requisits necessaris per a poder utilitzar el sistema d'instal·lació, a Capítol 2, `Requeriments del sistema'. 2. Fer la còpia de seguretat del vostre sistema i realitzar la planificació necessària i la configuració del maquinari abans d'instal·lar Debian, a Capítol 3, `Abans d'instal·lar Debian GNU/Linux'. Si esteu preparant un sistema d'arrencada múltiple, necessitareu crear espai particionable en el vostre disc dur per a usar-lo amb Debian. 3. A Capítol 4, `Obtenir un medi del sistema d'instal·lació', podreu obtenir els fitxers d'instal·lació necessaris per al mètode d'instal·lació escollit. 4. A Capítol 5, `L'arrencada del sistema d'instal·lació', s'hi descriu com arrencar dins el sistema d'instal·lació. Aquest capítol també tracta dels procediments de detecció d'errors en cas que tinguèssiu problemes en aquest punt. 5. Establir les vostres particions Linux en el vostre sistema Debian està explicat en Capítol 6, `Particions en Debian'. 6. Instal·lar el nucli i configurar els mòduls controladors dels perifèrics en Capítol 7, `Instal·lant el nucli i la base del sistema operatiu'. Sinó esteu instal·lant des d'un CD, configurar la vostra connexió a la xarxa per a obtenir els fitxers d'instal·lació restants directament des d'un servidor de Debian. 7. Començar automàticament la descàrrega/instal·lació/configuració del sistema de treball mínim en Secció 7.7, ```Instal·lar el sistema base''' 8. Arrencar amb el vostre nou sistema base i realitzar alguns treballs adicionals de configuració, en Capítol 8, `Arrencant en el vostre nou sistema Debian'. 9. Instal·lar el programari addicional en Secció 8.11, `Instal·lació de paquets: simple o avançada'. Useu el programa `tasksel' per a instal·lar grups de paquets a l'ordinador en forma de "tasques", `dselect' els selecciona individualment des d'una llarga llista o `apt-get' per a instal·lar-los individualment si sabeu el nom del paquet. Quan ja tingueu el vostre sistema instal·lat, podreu llegir Capítol 9, `Primeres passes i des d'on començar'. Aquest capítol explica on buscar per trobar més informació a sobre de Unix i Debian, i com reemplaçar el vostre nucli. Si desitgeu crear el vostre propi mecanisme d'instal·lació, hauríeu de llegir Capítol 10, `Informació técnica sobre els disquests d'arrencada'. Per a finalitzar, la informació sobre aquest document i com contribuir a fer-lo més accessible en Capítol 12, `Administratiu'. 1.8. Aquest document conté errades conegudes -------------------------------------------- Aquest document està encara en forma d'esborrany. Se sap que és incomplet i segurament conté errades, problemes gramaticals i d'altres. Si observeu les paraules "FIXME" (AJUDA) o "TODO", podeu estar segurs que sabem que aquesta secció és incompleta. Com sempre, _requereix de crítiques_ (el comprador hauría d'anar amb cura). Qualsevol ajuda, suggerència i especialment, informació addicional, serà benvinguda. Les versions en procés d'aquest document es poden trobar a http://www.debian.org/releases/woody/hppa/install. Allí hi trobareu una llista de les diferents arquitectures i llenguatges per a les que aquest document està disponible. La font també està a disponibilitat pública; busqueu més informació referent a com contribuir-hi en Capítol 12, `Administratiu'. Agrairem suggerències, comentaris, informació addicional i avisos d'errors (bugs) (utilitzeu el paquet `boot-floppies', però primer assegureu-vos que no s'hagi avisat ja de l'error). 1.9. Sobre el copyright i les llicències del programari ------------------------------------------------------- Segur que ja heu llegit alguna cosa sobre les llicències que venen amb la majoria del programari comercial --- normalment diuen que només podeu utilitzar una còpia del programari en un únic ordinador. La llicència del sistema Debian GNU/Linux no és del tot així. Us animem a posar una còpia de Debian GNU/Linux en cada ordinador de la vostra escola o lloc de treball. Deixeu el vostre medi d'instal·lació als vostres amics i ajudeu-los amb la instal·lació als seus ordinadors! Podeu fer centenars de còpies i _vendre-les_ --- encara que amb unes poques restriccions. La vostra llibertat per instal·lar i utilitzar el sistema ve donada directament des de Debian al basar-se en _programari lliure_. Anomenar-se programari "lliure" no significa que el programari no tingui copyright i no vol dir que els CD que contenen aquest programari hagin de ser distribuïts gratuïtament. Programari lliure, en part, vol dir que les llicències dels programes individuals no requereixen que pagueu pel privilegi de distribuir o utilitzar-los. El programari lliure també comporta que no només qualsevol el pot ampliar, adaptar i modificar, sinó que també en pot distribuir el resultant d'aquests canvis.[1] Alguns dels programes del sistema estan sota la llicència de _GNU_ _Llicència Pública General (General Public License)_, sovint anomenada simplement "la GPL". La GPL requereix que deixeu el _codi font_ dels programes sempre disponible quan distribuïu una còpia binària del programa; amb aquesta condició de la llicència s'assegura que qualsevol usuari pugui modificar el programari. Degut a aquesta condició, el codi font de tots aquests programes estarà disponible al sistema Debian.[2] Hi ha algunes formes més de declaracions de copyright i de llicències de programari utilitzades en els programes de Debian. Podeu trobar els copyrights i les llicències per a cada paquet instal·lat en el vostre sistema mirant el fitxer `/usr/share/doc//copyright' un cop el tingueu instal·lat. Per més informació sobre les llicències i com es decideix a Debian si un programari compleix les característiques per ser inclós en una distribució oficial, mireu els Principis del programari lliure de Debian (http://www.debian.org/social_contract#guidelines). El punt legal més important és que aquest programari _no té garanties_. Els programadors que han creat aquest programari ho fan per beneficiar a la comunitat. No és tenen garanties en vers d'un ús concret del programari. D'altra banda, com que el programari és lliure, vosaltres teniu la possibilitat de modificar aquest programari per adecuar-lo a les vostres necessitats --- i disfrutar dels beneficis dels canvis fets per d'altres que han ampliat el programari a la seva manera. [1] Observeu que el projecte Debian, com a concessió pragmàtica cap els seus usuaris, comporta que alguns paquets disponibles no compleixin els nostres criteris per a ser considerats lliures. Aquests paquets no són part de la distribució oficial, tanmateix, es troben disponibles des de `contrib' o `non-free' a la zona de rèpliques de Debian o en la tercera part dels CD-ROM; mireu les Debian FAQ (http://www.debian.org/doc/FAQ/), sota de "The Debian FTP archives" (Els arxius FTP de Debian), per a més informació sobre la disposició i el contingut dels arxius. [2] Per més informació de com trobar, desempaquetar i construir binaris des dels paquets font de Debian, mireu les Debian FAQ (http://www.debian.org/doc/FAQ/), sobre "Basics of the Debian Package Management System" (Informació bàsica sobre el sistema Debian de gestió de paquets). ------------------------------------------------------------------------------- 2. Requeriments del sistema --------------------------- Aquesta secció conté informació sobre el maquinari que necessiteu per a començar amb Debian. També trobareu enllaços amb més informació a sobre del maquinari suportat per GNU/Linux. 2.1. Maquinari suportat ----------------------- Debian no imposa requeriments de maquinari més enllà que els del mateix nucli Linux i el conjunt d'eines de GNU. En tot cas, qualsevol arquitectura o plataforma a la que s'hagi portat el nucli Linux, la libc, el `gcc', etc. i que tingui un port de Debian, podrà executar Debian. Si us plau aneu a les pàgines dels ports en http://www.debian.org/ports/hppa/ per a més detalls de l'arquitectura hppa i de com ha estat testada amb Debian. Més que intentar descriure les diferents configuracions de maquinari suportades per PA-RISC, aquesta secció contindrà informació general i referències d'on trobar informació addicional. 2.1.1. Arquitectures suportades ------------------------------- Debian 3.0 suporta les once principals arquitectures i diverses variacions de cada arquitectura conegudes com a "sabors". Arquitectura | Nomenclatura de Debian / Sabor ---------------------+-------------------------------- Intel basats en x86 | i386 | - vanilla | - idepci | - compact | - bf2.4 (experimental) | Motorola 680x0: | m68k - Atari | - atari - Amiga | - amiga - 68k Macintosh | - mac - VME | - bvme6000 | - mvme147 | - mvme16x | DEC Alpha | alpha | - generic | - jensen | - nautilus | Sun SPARC | sparc | - sparc32 | - sparc64 | ARM i StrongARM | arm | - netwinder | - riscpc | - shark | - lart | IBM/Motorola PowerPC | powerpc - CHRP | - chrp - PowerMac | - powermac, new-powermac - PReP | - prep - APUS | - apus | HP PA-RISC | hppa - PA-RISC 1.1 | - 32 - PA-RISC 2.0 | - 64 | Intel basats en ia64 | ia64 | MIPS (big endian) | mips - SGI Indy/I2 | - r4k-ip22 | MIPS (little endian) | mipsel - DEC Decstation | - r4k-kn04 | - r3k-kn02 | IBM S/390 | s390 | - tape | - vmrdr | ---------------------+---------------------------- Aquest document cobreix la instal·lació per a l'arquitectura _hppa_. Per a veure la informació de qualsevol de les altres arquitectures suportades per Debian mireu les pàgines de Debian-Ports (http://www.debian.org/ports/) (Pàgines específiques de les arquitectures). Aquesta és la primera alliberació oficial de Debian GNU/Linux per a l'arquitectura PA-RISC. Creiem que aquesta s'ha probat suficientment per a alliberar-la. No obstant, degut a que no ha estat tant exposada (n'hi testejada pels usuaris) com les altres arquitectures, podreu trobar alguns errors. Useu el nostre sistema de recerca d'errors (http://bugs.debian.org/) per a reportar qualsevol problema; assegureu-vos de mencionar que l'errada és en una plataforma PA-RISC. També podria ser necessari que useu la llista de correu debian-hppa (http://www.debian.org/MailingLists/subscribe). 2.1.2. Suport CPU, plaques base i vídeo --------------------------------------- Aquests són els dos principals sabors suportats per a _hppa_: PA-RISC 1.1 i PA-RISC 2.0. L'arquitectura PA-RISC 1.1 forma part dels processadors de 32 bits mentres que l'arquitectura 2.0 forma part dels processadors de 64 bits. Alguns nuclis tenen habilitada l'execució per a tots dos sistemes. En ambdos casos, l'usat serà el de 32 bits. En el futur hi haurà la possibilitat d'usar els 64 bits. 2.1.2.1. Targetes gràfiques --------------------------- El suport Debian per a interfícies gràfiques serà determinat pel suport trobat en el conjunt del sistema X11 en les XFree86. Les noves ranures d'espansió (slots) de vídeo AGP actualment són una modificació de l'especificació PCI i moltes targetes AGP funcionen sota XFree86. Detalls sobre els busos gràfics suportats, targetes, monitors i punters podeu trovar-los en http://www.xfree86.org/. Debian 3.0 ve amb la revisió X11 4.1.0. 2.1.3. Múltiples processadors ----------------------------- El suport multiprocessador (multi-processor) --- també anomenat "multiprocessament simètric" (symmetric multi-processing) o SMP --- està suportat per aquesta arquitectura. De tota manera l'estàndard Debian 3.0 de la imatge del nucli no suporta SMP. Això no hauria d'impedir la instal·lació, donat que aquest estàndard, sense SMP hauria de poder arrencar aquests sistemes; el nucli simplement sols usarà la primera CPU. Per a aprofitar l'avantatge dels múltiples processadors, tindreu que substituir el nucli estàndard de Debian. Podeu trobar una discussió de com fer això en; Secció 9.5, `Compilació d'un nou nucli'. En aquest moment (versió del nucli 2.4.19) la manera d'habilitar el SMP és seleccionant "symmetric multi-processing" (multiprocessament simètric) en la secció "General" de la configuració del nucli. 2.2. Medi d'instal·lació ------------------------ La instal·lació des de CD-ROM està suportada per algunes arquitectures. En màquines amb suport d'arrencada des de CD-ROM, hauríeu de ser capaços de fer una completa floppy-less instal·lació. Fins i tot si el vostre sistema no suporta l'arrencada des de CD-ROM, podreu usar-los conjuntament amb d'altres tècniques per a instal·lar el vostre sistema, una vegada que hagueu iniciat l'arrencada amb un altre mètode; feu un cop d'ull a Secció 5.2, `Arrencant des d'un CD-ROM'. Instal·lar des de discs locals es una altra opció per a moltes arquitectures. També podeu _iniciar l'arrencada_ del vostre sistema sobre la xarxa. Instal·lar sense disc, iniciant l'arrencada des de la xarxa i muntant mitjançant NFS tots els sistemes de fitxers locals, és l'altre opció -- probablement necessitareu un mínim de 16MB de RAM per a aquesta opció. Després de que el nucli del sistema operatiu estigui instal·lat, podreu instal·lar la resta del vostre sistema mitjançant qualsevol altre connexió a la xarxa (incloënt-hi PPP després d'instal·lar el sistema base), via FTP, HTTP o NFS. 2.2.1. Sistemes d'emmagatzemament suportats ------------------------------------------- Els discs d'arrencada Debian contenen un nucli construit per a maximitzar el nombre de sistemes en els que pugui funcionar. Desafortunadament, això fa al nucli més gran, amb una gran quantitat de controladors que mai seran usats per la vostra màquina (doneu un cop d'ull a Secció 9.5, `Compilació d'un nou nucli' per a saber com construir el vostre propi nucli). Tot i així, és desitjable suportar el més ampli rang de dispositius possible per a assegurar-se de que podreu instal·lar en la major diversitat de maquinari possible. Qualsevol sistema d'emmagetzamament suportat pel nucli Linux també està suportat pel sistema d'arrencada. Noteu que l'actual nucli Linux no té suport de disquetera. 2.3. Requeriments de memòria i d'espai en disc ---------------------------------------------- Com a mínim haureu de tenir 12MB de memòria i 110MB d'espai al disc dur. Per a un sistema mínim basat en consola (tots els paquets estàndard), es requeriran 250MB. Si voleu instal·lar una quantitat raonable de programari, incloënt-hi el sistema X Window i alguns programes i llibreries de desenvolupament, necessitareu 400MB com a mínim. Per a una instal·lació més o menys completa, necessitareu al voltant dels 800MB. Per a instal·lar _tot_ el disponible en Debian, probablement necessitareu al voltant d'uns 2 GB. Actualment instal·lar-ho tot no té sentit, donat que molts paquets tenen conflictes amb d'altres. 2.4. Maquinari de connectivitat a la xarxa ------------------------------------------ Qualsevol targeta d'interfície per a xarxa (NIC) suportada pel nucli Linux també ho està pels disquets d'arrencada. Pot ser necessitareu carregar el vostre controlador com a mòdul. 2.5. Perifèrics i demés maquinari --------------------------------- Linux suporta una llarga varietat de dispositius de maquinari com ara ratolins, impresores, escàners, dispositius PCMCIA i USB. Tot i això, molts d'aquests dispositius no són requerits per a instal·lar el sistema. Aquesta secció conté informació a sobre dels perifèrics específics _no_ suportats pel sistema d'instal·lació, encara que poden estar suportats per Linux. 2.6. Adquirint maquinari específic per a GNU/Linux -------------------------------------------------- Ja hi han venedors que distribueixen els seus sistemes amb Debian o alguna altra distribució de GNU/Linux preinstal·lada. Potser tindreu que pagar més per aquest privilegi, però el fer-ho així us assegurarà que aquest maquinari està completament suportat per GNU/Linux. Tant si compreu un sistema amb Linux preinstal·lat com sinó o fins i tot un sistema usat, és important comprovar que el seu maquinari està suportat pel nucli Linux. Cerqueu el vostre maquinari en la llista de components citada anteriorment. Feu saber al vostre venedor que esteu comprant per a un sistema Linux. Doneu suport als venedors que es mostrin amables amb el maquinari Linux. 2.6.1. Eviteu maquinari tancat o propietari ------------------------------------------- Alguns fabricants de maquinari simplement no diuen com escriure controladors pel seu maquinari. D'altres no permeten l'acces a la documentació sense un acord de no divulgació que eviti que alliverem el codi font en Linux. Donat a que no ens han concedit l'acces a la documentació d'aquests dispositius, simplement no funcionaran sota Linux. Podeu ajudar demanant als fabricants d'aquest maquinari que alliberin la documentació. Si una gran quantitat de gent pregunta, llavors aquests s'adonaran de que la comunitat del programari lliure és un mercat important. ------------------------------------------------------------------------------- 3. Abans d'instal·lar Debian GNU/Linux -------------------------------------- 3.1. Un cop d'ull al procés d'instal·lació ------------------------------------------ Aquí revisareu les passes que seguireu durant el procés d'instal·lació. 1. Crear espai particionable per a Debian al vostre disc dur 2. Localitzar i/o descarregar el nucli (kernel) i controlador (driver) (excepte usuaris amb CD de Debian) 3. Escollir un joc de floppies d'arrencada o reemplaçar els fitxers d'arrencada (excepte molts dels usuaris dels CD de Debian que podran arrencar des dels mateixos) 4. Arrencar el sistema d'instal·lació 5. Configurar el teclat 6. Crear i muntar les particions de Debian 7. Punt en la instal·lació en el que localitzareu el nucli i controladors 8. Seleccionar els controladors dels perifèrics que carregareu 9. Configurar la interfície de xarxa 10. Inicialitzar la descàrrega/instal·lació/configuració automàtica del sistema base 11. Configurar Linux o l'arrencada de múltiples sistemes 12. Arrencar el nou sistema instal·lat i fer algunes configuracions finals 13. Instal·lar tasques i paquets addicionals, al vostre gust 3.2. Còpies de seguretat de les vostres dades! ---------------------------------------------- Abans de començar, cal fer còpies de seguretat de cada fitxer que hi ha a l'ordinador. Si aquesta és la primera vegada que un sistema operatiu és instal·lat al vostre ordinador, es força probable que tingueu que reparticionar el vostre disc dur per a fer lloc per a Debian GNU/Linux. Cada vegada que particioneu el vostre disc, hauríeu de comptar amb la possible pèrdua de tot el contingut del mateix, no importa el programa que useu per a fer-ho. Els programes utilitzats en la instal·lació són força segurs i molts d'ells s'han utilitzat durant anys; tot i això, un moviment en fals pot costar molt car. Tot i haver fet còpies de seguretat cal anar en compte i pensar les respostes i accions que es duen a terme. Dos minuts pensant poden salvar d'hores de treball innecessari. Si esteu creant un sistema multi-arrencada, cal estar segur de tindre a mà els mitjans de distribució de tots els altres sistemes operatius presents a la màquina. Especialment si es reparticiona el disc des d'on arrenca l'ordinador, llavors es possible que hagueu de reinstal·lar el carregador d'arrencada (boot loader) del sistema operatiu o en alguns casos el mateix sistema operatiu i tots els fitxers de les particions afectades. 3.3. Informació que necessitareu -------------------------------- 3.3.1. Documentació ------------------- _Manual d'Instal·lació:_ install.ca.txt install.ca.html install.ca.pdf Aquest és el fitxer que esteu llegint ara mateix; en format ASCII, HTML o PDF. Tutorial de dselect (dselect-beginner) Tutorial per a usar el programa `dselect'. Aquest és un dels paquets bàsics afegits al vostre sistema una vegada la instal·lació bàsica s'ha completat. _Pàgines man del programa de particionat:_ cfdisk.txt Pàgines de manual pel programari de particionat usat durant el procés d'instal·lació. .../current/md5sum.txt (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main /disks-hppa/current/md5sum.txt) Llista MD5 de les comprovacions dels fitxers binaris. Si teniu el programa `md5sum', podreu assegurar-vos de que els fitxers no estan corruptes executant `md5sum -v -c md5sum.txt'. 3.3.2. Cercant els recursos d'informació del maquinari ------------------------------------------------------ Es pot recollir informació del maquinari des de: * Els manual que acompanyan a cadascuna de les peces del maquinari. * Les pantalles de configuració del BIOS del vostre ordinador. Podreu veure aquestes pantalles quan engegueu el vostre ordinador prement una combinació de tecles. Perr a la combinació comproveu el vostre manual. En qualsevols cas, aquesta sol ser la tecla "Esc". * Les caixes i envoltoris per a cada peça del maquinari. * Els comandaments del sistema o utilitats d'lalgun altre sistema operatiu, inclos el gestor de fitxers. Aquesta font és especialment útil per a informació a sobre de la memòria RAM i el disc dur. * L'administrador del vostre sistema o proveidor de serveis d'Internet. Aquesta font pot dir-vos quins paràmetres necessitareu per a la vostra xarxa i correu. -Informació del maquinari necessaria per a instal·lar- +-------------------------------------------------------------------+ |Maquinari| Informació que podríeu necessitar | |----------+--------------------------------------------------------| | | * Quants en teniu. | | | * El seu ordre en el sistema. | |Discs | * Si són IDE o scsi (en molts ordinadors són IDE). | |durs | * Espai lliure disponible. | | | * Particions. | | | * Particions amb un altre sistema operatiu instal·lat.| |----------+--------------------------------------------------------| | | * Model i fabricant. | | | * Resolucions suportades. | |Monitor | * Tasa de refresc horitzontal. | | | * Tasa de refresc vertical. | | | * Profunditat del color suportada (número de colors). | | | * Grandària de la pantalla. | |----------+--------------------------------------------------------| | | * Tipus: sèrie, PS o USB. | |Ratolí | * Port. | | | * Fabricant. | | | * Número de botons. | |----------+--------------------------------------------------------| |Xarxa | * Model i fabricant. | | | * Tipus d'adaptador. | |----------+--------------------------------------------------------| |Impressora| * Model i fabricant. | | | * Resolucions d'impressió suportades. | |----------+--------------------------------------------------------| | | * Model and fabricant. | |Targeta | * RAM de vídeo disponible. | |gràfica | * Resolucions i profunditat del color suportada (això | | | haurà de ser contrastat amb els valors del monitor).| --------------------------------------------------------------------+ 3.3.3. Compatibilitat del maquinari ----------------------------------- La majoria de productes de marca funcionen sense problema sota Linux. Encara més, el maquinari per a Linux és millorat dia a dia. Tot i que Linux encara no suporta tants tipus diferents de maquinari com alguns altres sistemes operatius. Podreu comprovar la compatibilitat del maquinari en: * Comprovar el lloc web dels fabricants per a nous controladors. * Mirant en llocs web o manuals per a informavió a sobre de la emulació. Es coneixen alguns petits emmascaremnts amb que de vegades poden usar-se els controladors o per a confirgurar-los de maneres conegudes. * Comproveu la llista del maquinari compatible amb Linux en el lloc del web dedicat a la vostra arquitectura. * Cerqueu per la Internet les experiències d'altres usuaris. 3.3.4. Configuracions de la xarxa --------------------------------- Si el vostre ordinador està connectat a una xarxa durant les 24 hores del dia (p.e. una connexió per Ethernet o equivalent - no una connexió per PPP), hauríeu de demanar a l'administrador de la vostra xarxa la següent informació. Encara que, si el vostre administrador diu que hi ha disponible un servidor DHCP i que és el procediment recomanat, llabors no necessitareu aquesta informació donat que el servidor DHCP us la proveirà directament cap al vostre ordinador durant el procés de la instal·lació. * El nom de la màquina - "hostname" - (podria ser que puguéssiu posar el que vulgueu). * El nom del domini. * L'adreça IP de l'ordinador. * L'adreça IP de la vostra xarxa. * La màscara de xarxa (netmask) que heu d'usar. * L'adreça de difusió (broadcast) que heu d'usar en la vostra xarxa. * L'adreça IP de la passarel·la (gateway) per defecte que hauríeu d'utilitzar, si la vostra xarxa _té_ una passarel·la. * L'ordinador de la vostra xarxa que haureu d'utilitzar com a servidor DNS (Servei de Noms de Domini - "Domain Name Service"). * Si us connecteu a la xarxa utilitzant Ethernet. Si la única connexió del vostre ordinador a una xarxa és a través d'una línia en sèrie, utilitzant PPP o una connexió de marcatge directe (dialup connection) o equivalent no podreu habilitar la instal·lació del sistema base a través de la xarxa. Per a instal·lar el sistema en aquests casos podreu usar un CD, precarregar els paquets base en una partició de disc dur existent o preparar uns disquets que continguin el sistema base. Mireu més avall en Secció 8.9, `Configuració d'una connexió PPP' per a informació de la configuració PPP sota Debian una vegada el sistema hagi estat instal·lat. 3.4. Planificant l'us del sistema --------------------------------- És molt important que decidiu el tipus de màquina que creareu. Això determinarà els requeriments d'espai en disc del vostre sistema Debian. 3.5. Requeriments de mínims de maquinari ---------------------------------------- Una vegada hagueu aconseguit la informació sobre el vostre maquinari, comproveu que aquest us permetrà fer el tipus d'instal·lació que desitgeu. Depenent de les vostres necessitats, podríeu probar amb menys maquinari del que és recomenat en el llistat de la següent taula. Però la majoria dels usuaris veuen frustrats els seus intents si ignoren aquests suggeriments. Requeriments mínims de maquinari en el sistema +--------------------------------------------------+ |Tipus d'instal·lació| RAM | Disc dur | |--------------------+--------------+--------------| |Sense escriptori | 16 megabytes| 450 megabytes| |--------------------+--------------+--------------| |Amb escriptori | 64 megabytes| 1 gigabyte | |--------------------+--------------+--------------| |Servidor | 128 megabytes| 4 gigabytes| +--------------------------------------------------+ Aquestes són unes quantes de les configuracions comuns en sistemes Debian. També podreu fer-vos amb una idea de l'espai al disc que usareu per als diferents conjunts de programes referint-vos a Secció 11.4, `Espai en disc necessari segons les tasques'. Servidor estàndard Aquest és un petit perfil de servidor, útil per a un servidor despullat sense gaires luxos pes a l'interpret d'ordres dels usuaris. Això inclou un servidor, un servidor web, DNS, NIS i POP. Per a això amb 50MB d'espai al disc n'hi haurà prou, tot i que llabors haureu de comptar amb l'espai addicional per a les dades que servireu. De connexió a la Internet Un escriptori estàndard, incloguent el sistema X Window System, aplicacions gràfiques, so, editors, etc. Tot plegat significaria al vontant d'uns 500MB. Treball en consola Una màquina d'usuari més lleugera, sense el sistema X window o les aplicacions de X. Posiblement adequat per a portàtils o ordinadors mòbils. La mida seria d'uns 140MB. Desenvolupament Una configuració de sobretaula amb tots els paquets pel desenvolupament, com serien el Perl, C, C++, etc. Necessitareu uns 475MB. Assumint que afegireu X11 i alguns paquets addicionals per a d'altres usos, hauríeu de preveure al voltant d'uns 800MB per a aquest tipus de màquina. Recordeu que aquestes mides no inclouen els altres materials que s'hi poden trobar habitualment, com són els fitxers d'usuari, correu i dades. És millor ser generós quan és considera l'espai per als vostres fitxers i dades. El més notable seria la partició `/var' que conté una part de la informació d'estat. Els fitxers `dpkg' (amb la informació dels paquets instal·lats) poden consumir fàcilment uns 20MB; amb una bitàcola i la resta, hauríeu d'assignar a `/var' un espai de com a mínim 50MB. 3.6. Preparticionant per a l'arrencada múltiple de sistemes ----------------------------------------------------------- El particionament del vostre disc dur simplement és refereix a l'acte de dividir el vostre disc en seccions. Cada secció és independent de les altres. Això és l'equivalent a col·locar parets en una casa; de manera que si afegiu el mobiliari a una habitació aquest no afectarà a una altra habitació. Si ja teniu un sistema operatiu en el vostre sistema i voleu posicionar Linux al mateix disc, necessitareu particionar el disc. Debian requereix que aquestes particions de disc siguin pròpies. No podeu instalar-lo en unes particions Windows o MacOS. Es poden compartir particions amb d'altres sistemes Linux, però això no es tractarà aquí. Com a mínim necessitareu una partició dedicada exclusivament a la partició arrel de Debian. Sinó podeu trobar informació a sobre de la vostra partició actual usant una utilitat de particionament per al vostre sistema operatiu actual . Les utilitats de particionament sempre us mostraran un mode per a visualtzar-la sense haber de fer canvis en les particions. En general, canviar una partició amb un sistema de fitxers destruira totes les dades d'aquesta. De manera que sempre haureu de fer còpies de seguretat abans d'executar qualsevol reparticionament. Usant l'analogia de la casa, probablement desitgeu moure tot el mobiliari abans de moure una paret donat que correreu el risc de destruir-la. _FIXME: write about HP-UX disks?_ Si el vostre ordinador té més d'un disc dur, podria ser que volguéssiu dedicar un d'aquests discs completament a Debian. Si fos aquest el cas no necessitaríeu particionar-lo abans d'arrencar el sistema d'instal·lació; l'instal·lador inclou un programa de particionament que pot realitzar perfectament aquesta feina. Si la vostra màquina sols té un disc dur i voleu reemplazar completament l'actual sistema operatiu amb Debian GNU/Linux, també us podeu esperar a particionar com a part del procés de la instal·lació (Capítol 6, `Particions en Debian'), després que hagueu arrencat el sistema d'instal·lació. Tant mateix, això sols funcionarà si planejeu arrencar l'instal·lador del sistema des de floppies, CD-ROM o fitxers en una màquina connectada. Tindre en compte: si arrenqueu amb fitxers des d'un disc dur i en acabat particioneu aquest mateix disc des del sistema d'instal·lació, esborrant els fitxers d'instal·lació, sempre fora millor que us esperessiu a tenir una instal·lació exitosa abans d'esborrar-los. Tot i que si fos aquest el cas, sempre fora millor tindre un medi alternatiu per a reanimar la vostra màquina com ara un sistema d'instal·lació original com floppies o CD. Si la vostra màquina ja té múltiples particions i amb suficient espai esborrant i reemplaçant alguna d'aquestes particions, llavors també podeu esperar-vos i usar el programa de particionament de l'instal·lador de Debian. Encara us hauríeu de llegir el material a continuació, donat a que poden haber-hi circumstàncies especials com l'ordre de les particions existents a dins del mapa de particions, el que podria fer que tinguessiu que particionar igualment abans d'instal·lar. En tots els altres casos necessitareu particionar el vostre disc dur per a començar la instal·lació creant espai per a Debian. Si alguna de les particions estan ocupades per d'altres sistemes operatius, hauríeu de crear aquelles particions amb algun programa de particionament proveït pel sistema operatiu natiu. Us recomanem que _no_ probeu a crear les particions Linux de Debian usant les utilitats d'un altre sistema operatiu. En canvi, hauríeu de crear les particions amb el sitema operatiu natiu que desitgeu conservar. Si us esteu preparant per a instal·lar més d'un sistema operatiu en la mateixa màquina, primer haureu d'instal·lar qualsevol altre sistema(es) avans de procedir amb la instal·lació de Linux. Les instal·lacions del Windows o qualsevol altre SO poden destruir la vostra habilitat per a arrencar Linux o persuadir-vos per a que reformategeu les particions no natives. També podeu prevenir-vos d'aquestes accions o evitar-les, però instal·lar primer el sistema natiu pot estalviar-vos maldecaps. Si actualment teniu un disc dur amb una única partició (una configuració molt comú en ordinadors d'escriptori) i voleu poder arrencar indiferentment (multi-arrencada) el sistema operatiu natiu i Debian, necessitareu: 1. Còpia de seguretat de tot el contingut del vostre ordinador. 2. Arrencar des del sistema operatiu natiu el medi instal·lador, com seria un CD-ROM o floppies. 3. Useu les utilitats de particionament natives per a crear la partició/ons del sistema natiu. Useu qualsevol utilitat, deixeu alguna antiga partició buida o espai lliure en disc per a Debian GNU/Linux. 4. Instal·lar el sistema operatiu natiu en aquesta nova partició. 5. Arrencar en el sistema operatiu natiu per a verificar que tot està correcte i per a descarregar els fitxers per a arrencar l'instal·lador de Debian. 6. Arrencar l'instal·lador de Debian per a continuar la instal·lació. 3.7. Pre-instal·lació del maquinari i configuració del sistema operatiu ----------------------------------------------------------------------- Aquesta secció us portarà a través de la fase de configuració del maquinari que haureu de dur a terme, en cas de ser necessari, abans d'arrencar la instal·lació de Debian. Generalment, això implica comprovar i possiblement canviar opcions del "microprogramari" (firmware) del vostre sistema. El "microprogramari" és el programari propietari inclòs a l'interior del maquinari pel funcionament del mateix; el moment més crític en el que s'utilitza és durant el procés d'arrencada (després d'encendre l'ordinador). Se sap que el maquinari també afecta a la fiabilitat de Debian GNU/Linux en el vostre sistema pel que aquest també és important. 3.7.1. Coses del maquinari (vigileu amb això) --------------------------------------------- Molta gent ha provat de fer funcionar la seva CPU de 90 MHz a 100 MHz, etc. De vegades funciona, però és molt sensible a la temperatura i a d'altres factors i pot malmetre el vostre sistema. Un dels autors d'aquest document va forçar (overclock) el seu sistema durant un any i aleshores aquest va començar a abortar el programa `gcc' amb un senyal inesperat mentre estava compilant el nucli del sistema. Tornant a posar la velocitat de la CPU al seu valor original va solucionar el problema. El compilador `gcc' és sovint el primer en morir a causa de mòduls de memòria en mal estat (o d'altres problemes de maquinari que canvíen les dades de forma impredictible) donat que es creen estructures de dades enormes per les que aquest ha de travessar repetidament. Un error en aquestes estructures de dades probocarà que s'executi una instrucció ilegal o que s'accedeixi a una adreça inexistent. El simptoma d'això serà que el `gcc' morirà després d'una senyal d'error inesperada. ------------------------------------------------------------------------------- 4. Obtenir un medi del sistema d'instal·lació --------------------------------------------- 4.1. Un joc de CD-ROM oficials de Debian GNU/Linux -------------------------------------------------- És en gran messura, el mode més fàcil d'instal·lar Debian GNU/Linux, des d'un joc de CR-ROM oficials de Debian (mireu la pàgina de venedors de CD (http://www.debian.org/CD/vendors/)). També podeu descarregar-vos les imatges dels CD-ROM des del servidor de Debian i fer-lo vosaltres mateixos si teniu una connexió de xarxa ràpida i una grabadora de CD. Si teniu un joc de CD i podeu arrencar des dels CD en la vostra màquina, podeu saltar-vos la secció Secció 5.2, `Arrencant des d'un CD-ROM'; s'han abocat molts esforços per a assegurar-se de que tots els fitxers necessaris estiguin disponibles en el CD. Si per a l'arrencada inicial del sistema d'instal·lació la vostra màquina no té suport per a l'arrencada des de CD, però teniu el joc dels CD, podreu usar una alternativa estratègica ( com ara disquet, disc dur o arrencar en xarxa). Els fitxers que necessitareu per a l'arrencada a través d'algun altre mitjà també estan en el CD; l'arxiu de Debian en la xarxa i la distribució de carpetes en el CD és idèntica. Quan necessiteu la ruta cap a un fitxer de l'arxiu en concret durant l'arrencada, cerqueu aquests fitxers en els mateixos directoris i subdirectoris del vostre CD. Una vegada hagueu arrencat el sistema d'instal·lació, podreu habilitar la manera d'obtenir la resta dels fitxers necessaris des del CD. Sinó teniu un joc de CD, llavors necessitareu descarregar-vos els fitxers del sistema d'instal·lació i situar-los al vostre disc dur, disquets o en un ordinador connectat des del que puguin ser usats pel instal·lador durant l'arrencada. 4.2. Descarregant els fitxers des de rèpliques de Debian -------------------------------------------------------- Quan descarregueu els fitxers des d'una rèplica de Debian, assegureu-vos de descarregar-los en mode _binary_, no en mode text ni tampoc mode automàtic. És important que reproduiu fidelment l'estructura de directoris de la rèplica per a crear una "sub-rèplica" local. No serà realment necessari que feu això si useu disquets; però en farà més fàcil la localització quan els necessiteu. Tindríeu que començar l'estructura del vostre directori local amb un primer directori anomenat `disks-hppa', per exemple: current/<_subarquitectura_>/images-1.44/<_sabor_>/rescue.bin No teniu perque descarregar-vos tots els fitxers d'aquell directrori ni tampoc crear els que no necessiteu. Sols anomeneu els directoris igual que en la rèplica i poseu els fitxers en els seus directoris corresponents. Si la vostra màquina està configurada per a descomprimir/decodificar fitxers en la descarrega, tindreu que desabilitar aquesta característica descarregant els fitxers del sistema d'instal·lació. Doncs ja seran descompimits al seu temps pel instal·lador. Descomprimir-los en el vostre sistema sols us farà perdre temps i espai, ja que els fitxers originals seran automàticament esborrats pel programa descompresor, donat que aquests no seran necessaris pel instal·lador. 4.2.1. Opcions d'instal·lació ----------------------------- Els fitxers que potser necessitareu estan dividits en tres categories: 1. Els fitxers necessaris per a arrencar el sistema d'instala·lació (p.e. `rescue.bin', `linux.bin' i `root.bin') 2. Els fitxers als quals el sistema d'instal·lació necessitarà accedir per a instal·lar el nucli del sistema operatiu i els controladors dels perifèrics (per exemple, `rescue.bin' i `drivers.tgz') 3. Els fitxers d'instal·lació del sistema base (p.e. `basedebs.tar') Si teniu funcionant una connexió Ethernet en el vostre ordinador i la targeta Ethernet és una de les compilades a dins del nucli de la instal·lació, llavors sols necessitareu els fitxers d'arrencada del sistema d'instal·lació. L'instal·lador serà capaç d'instal·lar el nucli i controladors de xarxa per a moltes de les targetes Ethernet més comuns. Si teniu una connexió Ethernet per a la qual l'instal·lador no tingui suport encastat, llavors potser necessiteu els fitxers d'arrencada del sistema d'instal·lació i el d'instal·lació del nucli i els dels controladors dels perifèrics. Si instal·leu sobre un sistema sense cap connexió de xarxa funcional o si la vostra connexió de xarxa és vía PPP (usant el mòdem) en comptes de Ethernet, llavors necessitareu obtenir tots tres tipus de fitxers abans de començar amb el procés d'instal·lació. Sinó n'esteu segurs dels fitxers que necessitareu, comenceu amb els fitxers d'instal·lació del sistema d'arrencada. Si fallés el vostre primer intent de configurar la xarxa amb l'instal·lador, llavors podeu sortir, aconseguir els fitxers extra que necessiteu i tornar a realitzar la instal·lació des del principi. El fitxer d'instal·lació del sistema base `basedebs.tar' actualment ocupa uns 27M. Si podeu usar un CD o configar la xarxa abans d'instal·lar el sistema base, donat a que és millor fer-ho així, no necessitareu aquest fitxer. La seva localització en la xarxa està llistada en el apèndix (Secció 11.2.3.4, `Fitxers d'instal·lació del sistema base de Debian'). Per a usar un sistema Debian per a ensamblar un `basedebs.tar' des de l'arxiu de Debian, primer instal·leu `debootstrap' (`apt-get install debootstrap'). Llavors useu el següent comandament: debootstrap binary-basedebs SUITE=woody VERSION=3.0 \ MIRROR="http://ftp.debian.org/debian" ARCHES="hppa" 4.2.2. Escollint el joc d'instal·lació correcte ----------------------------------------------- Els fitxers d'instal·lació inclouen les imatges del nucli, les quals estan disponibles per a diverses "subarquitectures". Cada subarquitectura suporta una diversitat de maquinari deferent. Les subarquitectures disponibles per a PA-RISC són: "32" Aquest és el nucli a usar en tots els processadors de 32 bits. En els processadors que tinguin suport pels mmodes 32 i 64 bits, aquest serà probablemet el millor nucli a usar per a la instal·lació. "64" Aquest és el nucli a usar en tots els processadors de 64 bits. En els processadors que tinguin suport pels mmodes 32 i 64 bits, el nucli de 32 bits serà probablemet el millor nucli a usar per a la instal·lació. Aquests nuclis inclouen molts dels controladors suportats per Linux com a mòduls, fins i tot els controladors per a dispositius de xarxa, dispositius SCSI, etc. El suport pel maquinari estàndard serà compilat a dins del nucli, fent molt improbable el fet de que tingueu que configurar cap mòdul durant la instal·lació. Els fitxers de configuració del nucli per a aquests sabors poden trobar-se en els seus respetius directoris sota el nom de `config.gz'. 4.2.3. A on trobar els fitxers d'instal·lació --------------------------------------------- La localització en la xarxa dels fitxers d'instal·lació per a cada sabor hppa està llistat en el Apèndix. Aquests inclouen: .../current/32/images-1.44/rescue.bin (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main /disks-hppa/current/32/images-1.44/rescue.bin) .../current/64/images-1.44/rescue.bin (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main /disks-hppa/current/64/images-1.44/rescue.bin) imatge de rescat .../current/root.bin (http://http.us.debian.org/debian/dists/woody/main /disks-hppa/current/root.bin) image(s) arrel o tarball Secció 11.2.3.2, `Fitxers del nucli Linux' binari del nucli Secció 11.2.3.3, `Fitxers dels controladors' imatges dels controladors o tarball Secció 11.2.3.4, `Fitxers d'instal·lació del sistema base de Debian' imatges del sistema base o tarball La imatge rescue (de rescat) conté un nucli Linux comprimit. S'usa per a arrencar des d'un disquet (quan el transferiu des d'un disquet) i com a font del nucli Linux quan instal·leu aquest en la vostra màquina. El nucli binari `linux.bin' és un nucli binari sense comprimir. Aquest és usat durant l'arrencada de l'instal·lador des del disc dur o CD-ROM, i no és necessari per a arrencar la instal·lació des de disquets. Retorneu a Secció 4.3, `Creant disquets a partir d'imatges de disc' per a informació important de com crear discs des de les imatges de disquet. La imatge del disquet arrel (root) conté una imatge del sistema de fitxers temporal que es carrega en memòria després que hagueu arrencat l'instal·lador. Els controladors dels perifèrics poden descarregar-se com a una sèrie d'matges de disquet o com a tarball (`drivers.tgz'). El sistema d'instal·lació necessitarà tenir accés al fitxer dels controladors durant la instal·lació. Si teniu una partició de disc dur o esteu connectats a un ordinador accessible pel instal·lador (veieu a sota), seria més convenient usar el tarball. Les imatges de disquet sols seran necessaries si instal·leu els controladors des de disquets. Quan descarregueu els fitxers també tindríeu que parar atenció al tipus de sistema de fitxers al qual els descarregueu, a menys que useu disquets pel nucli i controladors. L'instal·lador pot llegir imatges des de moltes classes de sistemes de fitxers, incloënt les FAT, HFS, ext2fs i Minix. Quan descarregueu els fitxers a un sistema de fitxers *nix, escolliu tants fitxers com necessiteu des de l'arxiu. Durant la instal·lació, abans de começar-la, esborrareu la/es partició/ons sobre la/es que instal·lareu Debian. Tots els fitxers descarregats seran emplaçats en particions, _no_ en la que penseu instal·lar el sistema. 4.3. Creant disquets a partir d'imatges de disc ----------------------------------------------- Els disquets d'arrencada actualment són usats per a arrencar el sistema d'instal·lació en moltes màquines amb disquetera. Els disquets també poden usar-se per a la instal·lació del nucli i mòduls en molts sistemes. El disquet d'arrencada no està suportat en arquitectures PA-RISC. Les imatges de disc són fitxers amb tot el contingut d'un disquet en forma _raw_ (en cru -sense format-). Les imatges de disc, com `rescue.bin', no es poden copiar simplement als disquets. S'usa un programa especial per a escriure aquestes imatges al disquet _sense format_. Això és requerit per que aquestes imatges són representacions d'un disc; el qual requereix fer una _còpia del sector_ de les dades des del fitxer al disquet. Hi han diferents tècniques per a crear disquets des de les imatges de disc, depenent de la vostra plataforma. Aquesta secció us descriu com crear els disquets a partir de les imatges de disc en les diferents plataformes. No importa el mètode que useu per a crear els vostres disquets, però haureu de recordar protegir-los contra escriptura una vegada els hagueu escrit, per a assegurar-vos de que no es malmeten inintencionadament. 4.3.1. Escriure imatges de disc des d'un sistema Linux o Unix ------------------------------------------------------------- Per a escriure les imatges de disc a un disquet, probablement necessitareu accedir com a root al sistema. Introduiu un disquet verge en la disquetera. I tot seguit useu el comandament dd if= of=/dev/fd0 bs=1024 conv=sync ; sync a on serà la imatge de disc. `/dev/fd0' serà el nom usat per la disquetera, però pot ser diferent en la vostra estació de treball (en Solaris, aquesta seria `/dev/fd/0'). El comandament pot retornar-vos a l'indicatiu de Unix abans d'haber acabat d'escriure el disquet, pel que tindreu que assegurar-vos de que la llum de la disquetera s'ha apagat abans d'enretirar el disquet. En alguns sistemas, tindreu que executar un comandament per a extreure el disquet de la disquetera (en Solaris, useu `eject', mireu la pàgina del manual). Alguns sistemes intenten muntar automàticament els disquets quan aquests són inserits dins de la unitat. Podria ser necessari deshabilitar aquesta característica per a que l'estació de treball us permeti escriure els disquets en mode _binari_. Desafortunadament, com dur a terme això variarà depenent del vostre sistema operatiu. En Solaris, podeu traballar amb la gestió del volum per a aconseguir l'accés al disquet en mode raw. Primer assegureu-vos de que el disquet està muntat automàticament (usant `volcheck' o el comandament equivalent del vostre gestor de fitxers). Llavors useu el comandament `dd' en la forma descrita anteriorment, reemplaceu `/dev/fd0' per `/vol/rdsk/', a on serà el nom de la disquetera que vàreu donar al formategar el disquet (identifiqueu els disquets am el seu nom). En d'altres sistemes, pregunteu al vostre administrador. 4.3.2. Escriure imatges de disc des d'un sistema DOS, Windows o OS/2 -------------------------------------------------------------------- Si teniu accés a una màquina i386, podreu tenir accés als següents programes per a copiar imatges de disquets. Els programes FDVOL, WrtDsk o RaWrite3 poden usar-se sota MS-DOS. http://www.minix-vmd.org/pub/Minix-vmd/dosutil/ Per a usar aquests programes primer assegureu-vos de que heu arrencat en DOS. Intentar usar aquests programes des d'una finestra DOS en Windows o fent doble clic en aquests programes des de l'Explorer del Windows _no_ espereu que funcioni. Sinó sabeu com arrencar en DOS, sols haureu de premer _F8_ durant l'arrencada. `NTRawrite' és un intent de crear una versió contemporània de `Rawrite/Rawrite3' que és consistenment compatible amb WinNT, Win2K i Win95/98. El seu us, a traves d'aquest GUI és molt evident; seleccioneu la unitat de disc a escriure, navegueu a la imatge de disc que desitgeu emplaçar i premeu el botó d'escriure (Write). http://sourceforge.net/projects/ntrawrite/ 4.3.3. Modificar el disquet de rescat per al suport de la llengua nacional -------------------------------------------------------------------------- Els missatges mostrats pel disquet de rescat (abans de carregar el nucli Linux) poden mostrar-se en la vostra llengua materna. Per a aconseguir això sinó sou anglòfon, després d'escriure les imatges, tindreu que copiar els fitxers dels missatges proporcionats i una font al disquet. Per a usuaris de MS-DOS i Windows hi ha un fitxer d'arxiu de lots `setlang.bat' en el directori `dosutils', que copia els fitxers correctes. Simplement entreu en aquest directori (p.e. cd c:\debian\dosutils ) i executeu `setlang ' a on serà el codi de les lletres corresponents a la vostra llengua, per exemple `setlang ca' per a la llengua catalana. Actualment aquests són els codis de les llengües disponibles: ca cs da de eo es fi fr gl hr hu it ko ja pl pt ru sk sv tr zh_CN Noteu que les descripcions d'aquest manual assumeixen que useu una instal·lació no anglesa; si és així els noms dels menus i botons poden diferir del que vegeu en la vostra pantalla. 4.4. Preparant els fitxers per a l'arrencada en xarxa TFTP ---------------------------------------------------------- Si la vostra màquina està connectada a una xarxa d'àrea local, podreu habilitar la càrrega sobre la xarxa des d'una altra màquina, usant TFTP. Si intenteu arrencar el sistema d'instal·lació des d'una altra màquina necessitareu emplaçar els fitxers d'instal·lació en llocs específics d'aquella màquina i configurar en ella el suport específic per a arrencar des de la vostra. Necessitareu configurar un servidor TFTP i per a màquines CATS un servidor BOOTP o un servidor RARP o un servidor DHCP. El protocol RARP (Reverse Address Resolution Protocol) és el que us permetrà dir-li al vostre client quina IP usarà. L'altra manera és usant el protocol BOOTP. BOOTP és un protocol de IP que informa a l'ordinador de la seva adreça IP i d'on aconseguir una imatge d'arrencada en la xarxa. El DHCP (Dynamic Host Configuration Protocol -Protocol de configuració dinàmic del lloc) és una extensió de BOOTP, més flexible i compatible cap a enradera. Alguns sistemes sols poden configurar-se mitjançant DHCP. Algunes màquines HPPA antigues (p.e. 715/75) usen RBOOTD abans que BOOTP. Un paquet RBOOTD està disponibles al lloc web de parisc-linux. El protocol TFTP (Trivial File Transfer Protocol) s'usa per a servir l'imatge d'arrencada del client. Teòricament, pot usar-se qualsevol servidor, en qualsevol plataforma per a implementar aquests protocols. En els exemples d'aquesta secció ens donaran comandaments per a SunOS 4.x, SunOS 5.x (també anomenat Solaris) i GNU/Linux. 4.4.1. Configurant un servidor RARP ----------------------------------- Per a configurar RARP necessitareu saber l'adreça Ethernet del client (també anomenada l'adreça MAC). Sinó sabeu aquesta informació podeu iniciant en el mode "Rescue" (p.e. des del disquet de rescat) i usar el comandament `/sbin/ifconfig eth0'. En sistemes que usin un nucli Linux 2.2.x, necessitareu aportar al nucli una taula RARP. Per a fer això executeu el següents comandaments: /sbin/rarp -s /usr/sbin/arp -s Si aconseguiu SIOCSRARP: Invalid argument probablement necessitareu carregar el mòdul RARP al nucli o d'altra manera recompilar el nucli amb suport RARP. Trieu `modprobe rarp' i llavors torneu a executar el comandament `rarp' una altra vegada. En sistemes que usin un nucli Linux 2.4.x, no hi ha un mòdul RARP pel que haureu d'usar el programa `rarpd'. El procediment és molt similar a l'usat sota SunOS en el següent paràgraf. Sota SunOS necessitareu assegurar-vos de que l'adreça del maquinari Ethernet del client es troba llistada en la base de dades "ethers" (en el fitxer `/etc/ethers' o via NIS/NIS+) i en la base de dades "hosts". En cabat necessitareu arrencar el dimoni RARP. Sota SunOS 4, executeu el comandament (com a root): `/usr/etc/rarpd -a'; en SunOS 5, useu `/usr/sbin/rarpd -a'. 4.4.2. Configurant un servidor BOOTP ------------------------------------ Aquests són els dos servidors BOOTP disponibles per a GNU/Linux, el `bootpd' CMU i l'altre és l'actual servidor DHCP, `dhcpd' ISC, els quals es troben en els paquets `bootp' i `dhcp' de Debian GNU/Linux. Per a usar `bootpd' CMU, primer haureu de descomentar (o afegir) la línia corresponent en `/etc/inetd.conf'. En Debian GNU/Linux, podeu executar `update-inetd --enable bootps', seguit de `/etc/init.d/inetd reload'. De tota manera la línia tindria que ser semblant a aquesta: bootps dgram udp wait root /usr/sbin/bootpd bootpd -i -t 120 Ara tindreu que crear el fitxer `/etc/bootptab'. Aquest té el familiar i críptic format del bons i antics fitxers BSD printcap(5), termcap(5) i disktab(5). Vegeu la pàgina del manual bootptab(5) per a més informació. Per al CMU bootpd, necessitareu saber l'adreça física (MAC) del client. Aquest és un exemple del `/etc/bootptab': client:\ hd=/tftpboot:\ bf=tftpboot.img:\ ip=192.168.1.90:\ sm=255.255.255.0:\ sa=192.168.1.1:\ ha=0123456789AB: Com a mínim haureu de canviar l'opció "ha", la qual especifica l'adreça del maquinari del client. L'opció "bf" especifica el fitxer que el client ha de rebre mitjançant TFTP; per a més detalls mireu Secció 4.4.5, `Situar les imatges TFTP al seu lloc'. Per contra, establir BOOTP mitjançant `dhcpd' ISC és relativament fàcil, donat que tracta als clients BOOTP com un cas moderadament especial de clients DHCP. Algunes arquitectures requereixen d'una complexa configuració per a arrencar els clients mitjançant BOOTP. Si la vostra n'es una d'aquestes, llegiu-vos la secció Secció 4.4.3, `Configurant un servidor DHCP'. Sinó, segurament sereu capaços de fer-ho afegint la directiva `allow bootp' al bloc de configuració de la subxarxa que contingui al client i reiniciant el `dhcpd' amb `/etc/init.d/dhcpd restart'. 4.4.3. Configurant un servidor DHCP ----------------------------------- En el moment d'escriure això, sols hi ha un servidor DHCP que sigui programari lliure, anomenat ISC `dhcpd'. En Debian GNU/Linux, aquest està disponible en el paquet `dhcp'. Aquesta és una mostra del fitxer de configuració (usualment `/etc/dhcpd.conf'): option domain-name "exemple.com"; option domain-name-servers ns1.exemple.com; option subnet-mask 255.255.255.0; default-lease-time 600; max-lease-time 7200; server-name "servername"; subnet 192.168.1.0 netmask 255.255.255.0 { range 192.168.1.200 192.168.1.253; option routers 192.168.1.1; } host clientname { filename "/tftpboot/tftpboot.img"; server-name "servername"; next-server servername; hardware ethernet 01:23:45:67:89:AB; fixed-address 192.168.1.90; } En aquest exemple hi ha un servidor <"servername"> que du a terme tota la tasca DHCP, servidor, servidor TFTP i passarela de xarxa (gateway). Segurament necessitareu canviar les opcions de (domain-name), així com el nom del servername i l'adreça client del maquinari. L'opció <"filename"> hauria de ser el nom del fitxer que rebreu mitjançant TFTP. Després tindreu que editar el fitxer de configuració de `dhcpd' i reiniciar el servei amb `/etc/init.d/dhcpd restart'. 4.4.4. Activant el servidor TFTP -------------------------------- Per a tenir el servidor TFTP llest per a funcionar, primer haureu d'assegurar-vos que el dimoni `tftpd' està activat. Aquest serà habilitat normalment amb la següent línia en `/etc/inetd.conf': tftp dgram udp wait root /usr/etc/in.tftpd in.tftpd /tftpboot Mireu en aquest fitxer i recordeu el directori que s'usa per a l'argument de `in.tftpd'; el necessitareu més avall. L'argument `-l' habilita algunes versions de `in.tftpd' per als requeriments de la bitàcola (log) del sistema; això és útil pel diagnòstic d'errors d'arrencada. Si heu tingut que modificar el `/etc/inetd.conf', tindreu que notificar sobre la marxa al procés `inetd' que dit fitxer ha canviat. En una màquina Debian executeu `/etc/init.d/netbase reload' (per a potato/2.2 i en sistemes més nous useu `/etc/init.d/inetd reload'); en d'altres màquines, cerqueu la ID del procés `inetd' i executeu `kill -HUP '. 4.4.5. Situar les imatges TFTP al seu lloc ------------------------------------------ Després situeu l'imatge TFTP d'arrencada al lloc requerit, es troba en Secció 11.2.3, `Descripció de la instal·lació del sistema de fitxers', en el directori de la imatge d'arrencada `tftpd'. Generalment aquest directori serà el `/tftpboot'. Després tindreu que fer un enllaç d'aquest fitxer al que usarà `tftpd' per a arrencar un client particular. Desafortunadament el nom del fitxer el determina el client TFTP i aquest no té cap estàndard. Sovint, el fitxer que el client TFTP cercarà serà . Per a calcular agafeu cada byte de l'adreça IP del client i convertiu-la a notació hexadecimal. Si teniu a mà una màquina amb el programa `bc' podreu usar-lo. Primer doneu-li l'opció `obase=16' per a establir la sortida en hexadecimal, després introduiu un a un els components individuals de la IP del client. Per a probeu alguns valors. _NOT YET WRITTEN_ 4.4.6. Instal·lant amb TFTP i una arrel NFS ------------------------------------------- Això és més proper a una "instal·lació TFTP per a poca memòria" perque no desitgeu carregar el disc RAM sinó només arrencar des del recentment creat sistema de fitxers arrel NFS. Llavors necessitareu reemplaçar l'enllaç simbòlic per a la imatge tftpboot per un enllaç a la imatge del nucli (per exemple `linux-a.out'). La meva experiència arrencant des d'una xarxa es basa exclusivament en RARP/TFTP que requereix que tots els dimonis s'executin en el mateix servidor (l'estació de treball sparc envia una solicitut TFTP de tornada al servidor que va respondre a la vostra solicitut RARP). Tot i així, Linux suporta el protocol BOOTP, però, no sé com posar-ho :-(( També té que quedar documentat en aquest manual? Per a arrencar la màquina client, aneu a Secció 5.4, `Arrencant des de TFTP'. 4.5. Instal·lació automàtica ---------------------------- Per a la instal·lació en múltiples ordinadors és possible usar una instal·lació totalment automàtica anomenada `FAI'. El paquet `fai' de Debian ha de ser instal·lat en un ordinador anomenat el servidor d'instal·lació (install server). Llavors tots els clients arrencaran des de la targeta de xarxa o disquet, instal·laran automàticament Debian als seus discs locals. ------------------------------------------------------------------------------- 5. L'arrencada del sistema d'instal·lació ----------------------------------------- En molts casos està subjecte a limitacions, podeu arrencar el sistema d'instal·lació des d'un CD-ROM Debian GNU/Linux,disquet, una partició de disc dur o des d'una altra màquina mitjançant una xarxa d'àrea local. 5.1. Arguments dels paràmetres d'arrencada ------------------------------------------ Els paràmetres d'arrencada del nucli Linux són generalment usats per a assegurar-se de que els perifèrics són tractats apropiadament. Per a la major part dels perifèrics el nucli pot auto-detectar-ne la informació. No obstant, en alguns casos tindreu que ajudar una mica al nucli. Podeu trobar una àmplia informació a sobre dels paràmetres d'arrencada en el Linux BootPrompt HOWTO (http://www.tldp.org/HOWTO/BootPrompt-HOWTO.html); aquesta secció només conté un esbós dels paràmetres més notables. Si és la primera vegada que s'està arrencant el sistema, escolliu els paràmetres d'arrencada per defecte (això seria; no intenteu establir cap argument) i comproveu si funciona correctament. Probablement ho faci. Sinó fos així, en acabat podeu reiniciar i cercar els paràmetres especials que informaran al sistema a sobre del vostre maquinari. Quan el nucli arrenca, ha d'emetre un missatge al principi del procés Memory: k/k available . ha de coincidir amb la quantitat total de memòria RAM, en kilobytes. Sinó coincideix amb la quantitat total de RAM que teniu actualment instal·lada necessitareu usar el paràmetre `mem=', on serà la quantitat total de memòria acompanyada del sufix "k" per a kilobytes o "m" per als megabytes. Per exemple, dues maneres de dir el mateix serien; `mem=65536k' i `mem=64m' ambdos serien 64MB de RAM. Si el vostre monitor només és capaç de suportar els colors blanc i negre, useu l'argument d'arrencada `mono'. D'altra manera la vostra instal·lació usarà color, que és el mode per defecte. Si esteu arrencant des d'una consola sèrie, generalment el nucli ho detectarà . Si també teniu una targeta de vídeo (framebuffer) i un teclat connectats a l'ordinador amb el que voleu arrencar via consola sèrie, tindreu que passar l'argument `console=' al nucli, a on serà el vostre dispositiu sèrie, que usualment és quelcom semblant a "ttyS0". Novament podeu trobar més detalls a sobre dels paràmetres d'arrencada en el Linux BootPrompt HOWTO (http://www.tldp.org/HOWTO/BootPrompt-HOWTO.html), incloënt-hi consells per a maquinari desconegut. Alguns dels problemes més comuns s'inclouen més avall en Secció 5.5, `Localització de problemes del sistema d'instal·lació'. 5.1.1. Arguments per a `dbootstrap' ----------------------------------- El sistema d'instal·lació reconeix alguns arguments que poden ser-nos útils. Els efectes de `quiet' i `verbose' són llistats en Secció 11.5, `Efectes de Verbose i Quiet'. quiet Aquest causa que el sistema d'instal·lació suprimeixi els missatges de confirmació i intenta arreglar l'assumpte sense fer soroll. Si esteu familiaritzat amb el sistema d'instal·lació podreu apreciar que aquesta és una opció agradable per a silenciar el procés. verbose Pregunta constantment sobre les qüestions usuals. debug Emet missatges de depuració addicionals en la bitàcola (log) del sistema d'instal·lació (mireu en Secció 5.6.1, `Usant la shell i mirant la bitàcola (els log)'), incloënt-hi el comandament executat. bootkbd=<...> Preselecciona el teclat que desitgeu usar, p.e; `bootkbd=qwerty/us' mono Usa monocrom en comptes del mode en color. nolangchooser Algunes arquitectures usen el framebuffer del nucli per a oferir l'instal·lació en un número de llengües. Si el framebuffer crea problemes en el vostre sistema, podeu usar aquesta opció per a deshabilitar la funcionalitat. 5.2. Arrencant des d'un CD-ROM ------------------------------ El millor camí per a molta gent hauria de ser usar un joc de CD de Debian (http://www.debian.org/CD/vendors/). Si en teniu un i la vostra màquina suporta l'arrencada directa des de CD, endavant! Simplement inseriu el vostre CD, reinicieu i procediu amb el següent capítol. Noteu que certes unitats de CD poden requerir de controladors especials i que aquestes seran innaccessibles durant els primers moments de la instal·lació. Si resulta que el mode estàndard per a arrencar des d'un CD no funciona pel vostre maquinari, reviseu aquest capítol i llegiu a sobre de nuclis alternatius i mètodes d'instal·lació amb els que pogueu treballar. Encara que no pogueu arrencar el CD-ROM, probablement necessiteu instal·lar els components del sistema Debian i d'altres paquets des del vostre CD-ROM. Simplement arrenqueu usant un medi deferent com ara els disquets. I en el seu moment asenyalar-li la ruta a la unitat lectora de CD-ROM per a instal·lar el sistema operatiu, sistema base i d'altres paquets addicionals des d'aquesta. Si teniu problemes arrencant, mireu en Secció 5.5, `Localització de problemes del sistema d'instal·lació'. 5.3. Arrencant des de disquets ------------------------------ L'arquitectura PA-RISC no suporta l'arrencada des de disquets. 5.4. Arrencant des de TFTP -------------------------- Arrencar des de la xarxa us requereix que tingueu una connexió a la xarxa suportada pels disquets d'arrencada, inclosa qualsevol d'aquestes opcions una adreça de xarxa estàtica, un servidor DHCP, un RARP, un servidor BOOTP o un servidor TFTP. Antics sistemes com el 715 might requereixebn l'us d'un servidor RBOOT en comptes del servidor BOOTP. El mètode d'instal·lació amb suport d'arrencada TFTP és descriu en Secció 4.4, `Preparant els fitxers per a l'arrencada en xarxa TFTP'. 5.5. Localització de problemes del sistema d'instal·lació --------------------------------------------------------- 5.5.1. Fiabilitat del disquet ----------------------------- El problema més important per a la gent que instal·la Debian sembla ser la llegibilitat dels disquets. El disquet de rescat és el disquet amb més problemes, degut a que és llegit directament pel maquinari, abans d'arrencar Linux. Sovint, el maquinari no llegeix correctament el disc de controladors de Linux i pot parar-se sense imprimir cap missatge d'error si aquest llegeix dades incorrectes. També poden haber-hi falles en el Driver Floppies, la majoria indicades amb una inundació de missatges a sobre d'errors E/S en el disc. Si teniu aturada la instal·lació en un disquet en particular, el primer que tindríeu que fer és tornar a descarregar la imatge del disquet i _escriure-la_ en un altre disquet. Reformatejar l'antig disquet pot no ésser suficient, tot i que sembli que el disquet ha estat reformatejat i escrit sense errades. De vegades és útil intentar escriure el disquet des d'un sistema diferent. Un usuari ens reporta que ell va tenir que escriure les imatges _tres_ vegades en un disquet abans de que aquest li funcionés i en acabat tot li va anar com la seda. D'altres usuaris han reportat que simplement reiniciant unes quantes vegades amb el mateix disquet en la disquetera poden arrencar amb éxit. Aquest és un error (bug) degut al maquinari o microprogramari dels controladors de la disquetera. 5.5.2. Configuració de l'arrencada ---------------------------------- Si teniu problemes i el nucli es penja durant el procés d'arrencada, no us reconeix els perifèrics que teniu actualment o no reconeix els dispositius correctament el primer que s'ha de fer es comprovar els paràmetres d'arrencada, tal i com es debat en Secció 5.1, `Arguments dels paràmetres d'arrencada'. Si esteu arrencant amb el vostre propi nucli en comptes del que proveeix l'instal·lador, assegureu-vos de que no hi teniu activat el `CONFIG_DEVFS'. Donat que l'instal·lador no es compatible amb aquesta opció. Sovint, els problemes es poden solucionar eliminant les extensions, perifèrics i provant de reiniciar un altre cop. Aquestes són, algunes, de les limitacions del nostre joc de disquets d'arrencada respecte al maquinari suportat. Algunes plataformes Linux poden no suportar directament els disquets d'arrencada. Si aquest és el cas, podeu crear un disquet de rescat personalitzat, mireu en Secció 10.3, `Reemplaçant el nucli del disquet de rescat') o investigueu sobre les instal·lacions per xarxa. Si teniu una gran quantitat de memòria instal·lada en la vostra màquina, més de 512M i l'instal·lador falla durant l'arrencada del nucli, potser necessitareu incloure un argument d'arrencada per a limitar la quantitat de memòria que veu el nucli, semblant a `mem=512m'. 5.5.3. Interpretant els missatges de càrrega del nucli ------------------------------------------------------ Durant la seqüència d'arrencada podeu veure molts missatges amb la forma `can't find "quelcom"' o `"quelcom" not present', `can't initialize "quelcom"' o fins i tot `this driver release depends on "quelcom"'. La majoria d'aquests missatges són inofensius. Observeu aquests missatges per que el nucli del sistema d'instal·lació està construït per a executar-se en una gran diversitat de dispositius perifèrics. Obviament, cap ordinador tindrà tots els perifèrics possibles pel que el sistema operatiu pot emetre uns quants renecs fins que tots els vostres dispositius hagin estat reconeguts. També podreu observar el sistema pausat durant un temps. Això succeeix quan està esperant la resposta d'algun dispositiu i aquest no està present en el vostre sistema. Si considereu que el temps que es pren el sistema per a arrencar és inacceptablement llarg, més tard podreu crear un nucli personalitzat (mireu en Secció 9.5, `Compilació d'un nou nucli'). 5.5.4. `dbootstrap': Reportar un problema ----------------------------------------- Si porteu a bon terme la fase d'arrencada inicial però no podeu completar la instal·lació, l'opció del menú de `dbootstrap' "Reportar un problema" pot ser-vos d'ajuda. Aquesta opció crea l'arxiu `dbg_log.tgz' en un disquet, dis dur o sistema de fitxers muntat per nfs. `dbg_log.tgz' detalla l'estat del sistema (`/var/log/messages', `/proc/cpuinfo' etc.). `dbg_log.tgz' pot proporcionar les pistes necessaries a sobre d'on us vàreu equivocar i com arreglar-ho. Si voleu reportar un error (bug) podeu adjuntar-lo a aquest fitxer com a informe d'error (bug report). 5.5.5. Reportant errors (bugs) ------------------------------ Si encara teniu problemes, si us plau, envieu-nos un informe d'error. Envieu un correu a . _Hi haureu_ d'incloure el següent com a primeres línies del correu: Package: boot-floppies Version: Assegureu-vos d'escriure en , quina versió del conjunt de boot-floppies esteu usant. Sinó coneixeu la _versió_, useu la data de descàrrega dels disquets i afegiu la distribució a la que pertanyen (p.e. "stable", "frozen", "woody"). També hi tindríeu que incloure la següent informació en el vostre report d'error: architecture: hppa model: <- el vostre maquinari en general, venedor i model> memòria: <- quantitat de RAM> scsi: <- adaptador SCSI, si teniu> cd-rom: <- model de CD-ROM i tipus d'interfície, p.e: ATAPI> targeta de xarxa:<- interfície de la targeta de xarxa, si teniu> pcmcia: <- detalls de tots els dispositius PCMCIA> Depenent de la naturalesa de l'error, també pot ser útil reportar com esteu instal·lant, discs IDE o SCSI, d'altres perifèrics com targetes de so, capacitat del disc i model de la targeta gràfica. Descriviu el problema en l'informe d'error, incloent-hi els últims missatges visibles del nucli en el cas d'una caiguda d'aquest. Descriviu les passes que vàreu seguir quan el sistema va tenir aquest problema. 5.6. Introducció a `dbootstrap' ------------------------------- `dbootstrap' és el nom del programa que s'executa junt amb el sistema d'instal·lació. És el responsable de la configuració inicial del sistema i de la instal·lació del "sistema base". La principal tasca de `dbootstrap' i el principal propòsit de la seva configuració inicial serà el configurar els elements essencials del sistema. Per exemple, potser necessitareu usar alguns "mòduls del nucli" els quals són controladors direccionats a dins del nucli. Aquests mòduls inclouen controladors de maquinari, controladors de xarxes, suport especial d'idiomes i suport per a d'altres perifèrics tot i que no hagin estat automàticament construïts pel nucli que esteu usant. Particionament, formateig del disc i configuració de la xarxa també des de `dbootstrap'. Aquesta configuració essencial serà el primer que és farà, doncs sovint sol ser necessària pel correcte funcionament del sistema. `dbootstrap' és una simple aplicació basada en caràcters (en text), dissenyada per a una màxima compatibilitat en totes les situacions possibles (com ara la instal·lació sobre una línia sèrie). Amb un us realment senzill. Us guiarà a través de les diferents passes del procés d'instal·lació d'un mode lineal. També us permetrà retrocedir i repetir-les si creieu haver comes alguna errada. Per a navegar per `dbootstrap', useu: * El cursor dret o la tecla Tab per a moure endavant, i el cursor esquerre o Shift-Tab per a moure enrere entre els botons i seleccions en la pantalla actual. * La barra espaciadora per a seleccionar diferents elements en una llista amb desplaçament, i per a desplaçar la llista en sí. * La barra d'espai per a seleccionar una opció com un checkbox. * La tecla _Enter_ per a activar les seleccions. 5.6.1. Usant la shell i mirant la bitàcola (els log) ---------------------------------------------------- Si teniu experiència en Unix o Linux premeu _Alt-F2_ per a accedir a la segona _consola virtual_. Això seria la tecla _Alt_ a l'esquerra de la barra espaiadora i la tecla de funció _F2_ premudes al mateix temps. Us apareixerà una pantalla diferent executant un clon del Bourne shell anomenat `ash'. En aquest punt estareu arrencant des de la RAM del disc amb un joc limitat d'utilitats Unix disponibles per al seu us. Podreu veure els programes disponibles amb el comandament `ls /bin /sbin /usr/bin /usr/sbin'. Useu els menús per a realitzar qualsevol tasca que aquests siguin capaços de fer --- La shell i els comandaments només són per si res anés malament. Concretament, sempre tindríeu que usar els menús per a activar la vostra partició d'intercanvi (swap), doncs el programa del menú no detecta si ja ho heu fet prèviament des de la shell. Premeu _Alt-F1_ per a tornar als menús. Linux proveeix de fins a 64 consoles virtuals tot i que el disquet de rescat sols n'usi unes poques. Els missatges d'error són redireccionats cap a la tercera consola virtual (coneguda com a `tty3'). Hi tindreu accés prement _Alt-F3_ (mantingueu la tecla _Alt_ premuda fins que premeu la tecla de funció _F3_); retornareu a `dbootstrap' amb _Alt-F1_. També podeu trobar aquests missatges en `/var/log/messages'. Després de la instal·lació, aquest fitxer de la bitàcola és copiarà a `/var/log/installer.log' en el vostre nou sistema. Durant la instal·lació base, els paquets desempaquetats i els misatges de configuració són redirigits a `tty4'. Podeu accedir a aquest terminal prement _Alt-F4_; retornareu a `dbootstrap' amb _Alt-F1_. Quan la instal·lació es faci sobre una consola sèries aquests missatges generats per debootstrap també seran desats en `/target/tmp/debootstrap.log'. 5.7. "Escolliu la llengua" -------------------------- La vostra arquitectura suporta les noves característiques de la internacionalització. Pel que durant la primera passa de la instal·lació, seleccionareu la llengua en la que desitgeu que el procés d'instal·lació es situi. Algunes llengües també tenen les seves pròpies variants disponibles, pel que s'us preguntarà per aquestes "Escolliu la variant de la llengua" una vegada hagueu escollit la primària. El clicar a sobre de qualsevol variant s'aplicarà a la vostra regió geogràfica. Les respostes a les dues anteriors preguntes s'usaran per a determinar la llengua que usarà l'instalador, aquest intentarà determinar un teclat en conseqüencia i després, durant el procés, s'usarà per a detrminar la rèplica de Debian que us sigui més propera geogràficament. Encara que, si ho desitgeu també podreu canviar aquestes preconfiguracions. 5.8. ``Notes del llançament'' ----------------------------- La primera pantalla després de "Escolliu la variant de la llengua" en el `dbootstrap' us presentarà les ``Notes del llançament''. Aquesta pantalla presenta informació de versió pel programa `boot-floppies' que esteu usant i dona una breu introducció pels desenvolupadors de Debian. 5.9. ``Menú Principal de la Instal·lació de Debian GNU/Linux'' -------------------------------------------------------------- Podeu veure una caixa de diàleg que diu ``El programa d'instal·lació està determinant l'estat actual del vostre sistema i la següent passa del sistema d'instal·lació que ha d'executar-se.''. En alguns sistemes aquesta passarà massa ràpid per a llegir-la. Veureu aquesta caixa de diàleg entre cada passa del menú principal. El programa d'instal·lació, `dbootstrap', comprovarà l'estat del sistema en cada passa. Aquesta comprovació us permetrà tornar a executar la instal·lació sense perdre la feina realitzada, en el cas de que es produeixi una interrupció del vostre sistema enmig del procés d'instal·lació. Si cal que torneu a executar una instal·lació, haureu de configurar el vostre teclat, reactivar la partició d'intercanvi (swap) i remuntar tots els discs prèviament inicialitzats. Qualsevol altra cosa que haguèssiu fet amb el sistema d'instal·lació haurà estat desada. Durant tot el procés d'instal·lació s'us mostrarà el menú principal titulat ``Menú Principal de la Instal·lació de Debian GNU/Linux''. Les opcions superiors canviaran indicant-vos el progrés de la instal·lació. Phil Hughes va escriure en el Linux Journal (http://www.linuxjournal.com/): that you could teach a _chicken_ to install Debian! (fins i tot a un _pollastre_ se li pot ensenyar a instal·lar Debian!) Amb això volia dir que el procés d'instal·lació no era més que un continu _picoteig_ de la tecla _Enter_. La primera opció del menú d'instal·lació serà la següent acció que hauríeu de fer d'acord amb el que detecta el sistema que ja heu fet. Hauria de dir ``Següent'' i al costat la següent passa a realitzar del sistema d'instal·lació. 5.10. ``Configurar el teclat'' ------------------------------ Assegureu-vos de que la selecció està en l'opció ``Següent'' i premeu _Enter_ per a accedir al menú de configuració del teclat. Seleccioneu un teclat conforme amb la disposició usada pel vostre idioma nacional o seleccioneu el que millor s'adapti si aquest no està representat. Una vegada finalitzada la instal·lació podreu seleccionar un teclat entre una amplia varietat d'opcions (executant `kbdconfig' com a super-usuari (root) una vegada hagueu finalitzat la instal·lació). Moveu la selecció fins al teclat desitjat i premeu _Enter_. Useu les tecles del cursor per a moure la selecció --- aquestes es troben al mateix lloc en totes les disposicions de teclat dels diferents idiomes, així doncs són independents de la configuració del teclat. Un teclat "extended" és un amb les tecles de la F1 a la F10 al llarg d'una renglera en la part superior. Si esteu instal·lant des d'una estació de treball sense disc, seguidament es saltarà algunes passes, donat que no teniu discs locals que particionar. En aquest cas la següent passa serà Secció 7.6, ```Configurar la xarxa'''. Després d'això s'us demanarà que munteu la vostra partició arrel NFS en Secció 6.8, ```Muntar una partició prèviament inicialitzada'''. 5.11. La última oportunitat! ---------------------------- Ja us hem avisat de que feu una còpia de seguretat (backup) dels vostres discs? Aquesta és la primera oportunitat abans d'esborrar el vostre antic sistema. Sinó heu fet còpies de seguretat de tots els vostres discs, treieu el disquet de la unitat, reinicieu el sistema i feu les còpies de seguretat corresponents. ------------------------------------------------------------------------------- 6. Particions en Debian ----------------------- L'opció del menú ``Particionar un disc dur'' us mostrarà una llista dels discs en els quals podreu definir particions, alhora que executarà una aplicació per a definir-les. Com a mínim haureu de crear una partició "nativa per a Linux" ("Linux native", tipus 83) i segurament en voldreu una altra "d'intercanvi per a Linux" ("Linux swap", tipus 82). 6.1. Com decidir quines particions fer per a Debian i llurs mides. ------------------------------------------------------------------ Com a mínim i imprescindible, el GNU/Linux necessitarà una partició per a ell. Podeu tenir una única partició que contingui tot el sistema operatiu, les aplicacions i els vostres fitxers personals. Molta gent creu necessària també una partició a part per a intercanvi de memòria (swap). La partició d'intercanvi és un espai reservat per al sistema operatiu que pot utilitzar com a "memòria virtual". Si poseu l'espai per a intercanvi en una partició independent el Linux podrà fer-ne un ús molt més eficient. Es pot fer que el Linux faci servir un fitxer normal per a intercanvi, però no és recomanable. Tanmateix, la majoria de la gent prefereix donar-li al GNU/Linux més particions de les mínimes que caldrien. Hi ha dos motius pels que podríeu voler dividir el sistema de fitxers en unes quantes particions més petites. El primer és per seguretat. Si passa res que malmeti el sistema de fitxers, generalment només afectarà una partició. Així, sols caldrà restaurar un bocí del sistema (a partir de les còpies de seguretat que heu anat fent meticulosament). El mínimament imprescindible seria que considerèssiu crear el que s'anomena "partició arrel". Aquesta partició conté els components més essencials del sistema. Si qualsevol altra partició queda malmesa, encara podreu arrencar el GNU/Linux i arreglar el sistema. Això us pot estalviar la molèstia d'haver de reinstal·lar el sistema de cap i de nou. El segon motiu generalment és més important en un entorn professional, però en realitat dependrà de l'ús que feu de la màquina. Suposeu que alguna cosa es descontrola i comença a consumir espai de disc. Si resulta que el procés que porta el problema té privilegis de root (el sistema reservaria un percentatge d'espai de disc a què els altres usuaris i usuàries hi puguèssin accedir), podríeu trobar-vos de sobte amb que no us quedi gens d'espai de disc. Això no va gens bé, perquè el sistema operatiu necessita fer servir fitxers físics per a moltes coses (a més de per espai d'intercanvi). Fins i tot podria ser que l'origen del problema no fos ni tan sols local. Per exemple, rebre un bombardeig de correu no sol·licitat pot omplir fàcilment una partició. Si feu servir més particions, protegireu al sistema de molts d'aquests problemes. Per a beneficiar-vos de l'exemple del correu, poseu el `/var/mail' a la seva pròpia partició i la majoria del sistema funcionarà encara que us bombardegin amb correu no desitjat. L'únic inconvenient real de fer servir més particions és que sovint costa molt de saber d'entrada quines necessitats tindreu. Si feu una partició massa petita, llavors o haureu de reinstal·lar el sistema o no parareu de moure coses d'una banda a l'altra per fer lloc a la partició infradimensionada. D'altra banda, si feu la partició massa gran, estareu malbaratant espai que es podria fer servir per alguna altra cosa. És cert que l'espai de disc va molt barat, avui en dia, però tot i així, perquè hauríeu de llençar els diners?. 6.2. L'arbre de directoris -------------------------- Debian GNU/Linux s'addereix a la Filesystem Hierarchy Standard (http://www.pathname.com/fhs/) (Jerarquia estàndard del sistema de fitxers - FHS) per anomenar els directoris i els fitxers. Aquest estàndard permet als usuaris/usuàries i als programes que puguin predir la localització dels fitxers i directoris. El directori arrel es representa simplement per una barra `/'. En el nivell de l'arrel, tots els sistemes Debian inclouen aquests directoris: bin Fitxers executables binaris de comandaments essencials boot Fitxers estàtics del carregador d'arrencada dev Fitxers de dispositiu etc Configuració específica del sistema de cada ordinador home Directoris d'usuaris i usuàries lib Biblioteques essencials i mòduls del nucli mnt Punt de muntatge per muntar temporalment un sistema de fitxers proc Directori virtual per a informació del sistema root Directori de l'usuari o usuària root sbin Fitxers executables binaris essencials del sistema tmp Fitxers temporals usr Jerarquia secundària var Dades variables opt Aplicacions de programari afegides Ve't aquí una llista de consideracions importants pel que fa a directoris i particions: * La partició arrel `/' sempre ha de contenir físicament `/etc', `/bin', `/sbin', `/lib' i `/dev', sinó no podreu arrencar. Típicament calen 100 MB per a la partició arrel, però això podria variar. * `/usr': tots els programes d'usuari (`/usr/bin'), les biblioteques (`/usr/lib'), la documentació (`/usr/share/doc'), etc., estan en aquest directori. Aquesta part del sistema de fitxers necessita la major part de l'espai. Li hauríeu de concedir com a mínim 500 MB d'espai en disc. Si voleu instal·lar més paquets hauríeu d'incrementar l'espai que concediu a aquest directori. * `/home': Cada usuari o usuària deixarà les seves dades a un subdirectori d'aquest directori. La mida depén de quants usuaris i usuàries facin servir el sistema i de quins fitxers hagin d'emmagatzemar als seus directoris. Segons l'ús que hagueu previst hauríeu de reservar uns 100 MB per cada usuari o usuària, però adapteu aquesta xifra a les vostres necessitats. * `/var': En aquest direcori s'hi posaran totes les dades variables com ara articles de notícies (news), missatges de correu electrònic, llocs web, la memòria cau per a APT, etc. La mida d'aquest directori depén molt de l'ús que feu del vostre ordinador, però per a la majoria de gent, el que marcarà la mida serà la sobrecàrrega produïda pel sistema d'administració de paquets. Si penseu fer una instal·lació completa de ben bé tot allò que Debian pot oferir, tot en una sola sessió, n'hi hauria d'haver prou amb reservar 2 o 3 gigabytes d'espai per a `/var'. Si penseu fer la instal·lació per parts (és a dir, instal·lar els serveis i utilitats, després les eines de text, llavors X, ...), us en podeu sortir amb 300 - 500 megabytes a `/var'. Si aneu justos d'espai de disc i no penseu fer servir l'APT, o al menys no per a actualitzacions importants, passareu amb només 30 o 40 megabytes a `/var'. * `/tmp': Si algun programa genera dades temporals, segurament ho faci a `/tmp'. N'hi hauria d'haver prou amb 20-50 MB . 6.3. Esquema de particions recomanat ------------------------------------ Per a usuaris novells, màquines Debian personals, sistemes domèstics, i altres instal·lacions monousuari, el més fàcil i el probablement més simple serà fer una única partició `/' (més la d'intercanvi). Tanmateix, pot ser que tingueu problemes amb aquesta idea, amb discs més grans (20GB). Per limitacions en el funcionament de l'ext2, eviteu que una sola partició ocupi més d'uns 6GB. Per a sistemes multiusuari, és millor posar `/usr', `/var', `/tmp', i `/home' cadascun a la seva pròpia partició, diferents de la partició de `/'. Podríeu necessitar una partició a part per `/usr/local' si penseu instal·lar molts programes que no són part de la distribució de Debian. Si la màquina ha de ser un servidor de correu, potser caldria fer una partició a part per a `/var/mail'. Sovint és una bona idea posar una partició per a `/tmp' tot sol, per exemple d'entre 20 MB i 50 MB. Si esteu instal·lant un servidor amb molts comptes d'usuari, en general és bo tenir una partició gran independent per a `/home'. En general la solució per a les particions varia d'una màquina a una altra, depenent de per a què es facin servir. Per a sistemes molt complexos, hauríeu de mirar-vos el Multi Disk HOWTO (http://www.tldp.org/HOWTO/Multi-Disk-HOWTO.html). Aquí hi ha informació en profunditat, d'interés fonamentalment per a proveïdors d'Internet i gent que instal·li servidors. Pel que fa a la mida de la partició d'intercanvi, hi ha molts punts de vista. Un heurisme que va prou bé és fer-la tan gran com la memòria del sistema. Però en la majoria de casos no hauria de ser menor de 16MB. És clar que hi ha excepcions a la regla. Si proveu de resoldre 10000 equacions simultànies en una màquina amb 256MB de memòria, podeu necessitar fins a un gigabyte (o més) d'espai d'intercanvi. En arquitectures de 32 bits (i386, m68k, SPARC de 32 bits i PowerPC), la mida màxima d'una partició d'intercanvi són 2GB (en Alpha i Sparc64 és tan gran que és virtualment il·limitada). Amb això n'hi hauria d'haver prou per gairebé qualsevol instal·lació. Tanmateix, si teniu requeriments tan grans, probablement hauríeu de mirar de repartir l'espai d'intercanvi entre diferents discs (també anomenats "spindles", filoses) i, a ser possible, entre diferents canals SCSI o IDE. El nucli equilibrarà l'ús de l'espai d'intercanvi entre múltiples particions d'intercanvi i n'obtindrà més rendiment. Com exemple, la màquina de casa d'un dels autors té 32MB de RAM i un disc IDE de 1.7GB a `/dev/hda'. Hi ha una partició de 500MB per un altre sistema operatiu a `/dev/hda1' (l'hauria d'haver fet de 200MB, perquè no es fa servir mai). Utilitza una partició d'intercanvi de 32MB a `/dev/hda3' i la resta (uns 1.2GB a `/dev/hda2') és la partició per a Linux. Per a més exemples, vegeu Estratègies per a particions (http://www.tldp.org/HOWTO/Partition/partition-5.html#submitted). Per a fer-vos amb una idea de l'espai necessari segons les tasques que pugueu afegir una vegada hagueu completat la instal·lació, mireu en Secció 11.4, `Espai en disc necessari segons les tasques'. 6.3.1. Requeriments per a la partició del carregador d'arrencada ---------------------------------------------------------------- El PALO, el carregador de l'arrencada de l'HPPA, requereix que hi hagi una partició de tipus "F0" en els primers 2 GB. Aquí és on va el carregador de l'arrencada i opcionalment un nucli i un disc RAM, de manera que l'heu de fer prou gran perquè hi càpiga - com a mínim 4Mb (a mi m'agrada de 8-16Mb). Un requeriment addicional del microprogramari és que el nucli de Linux ha de quedar en els primers 2GB del disc. Com a alternativa, podeu crear una partició ext2 petiteta prop del principi del disc i muntar-la a `/boot', que és el directori on es guardarà el nucli o nuclis de Linux. Cal que `/boot' sigui prou gran perquè hi càpiguin els nuclis que vulguis carregar; normalment n'hi ha prou amb 8-16MB. 6.4. Noms de dispositius en Linux --------------------------------- Els noms dels discs i les particions poden ser diferents d'altres sistemes operatius. Cal que conegueu els noms que fa servir el Linux quan creeu i munteu particions. Ve't aquí la nomenclatura bàsica: * La primera disquetera s'anomena "/dev/fd0". * La segona disquetera s'anomena "/dev/fd1". * El primer disc SCSI (per ordre d'adreça d'ID SCSI) s'anomena "/dev/sda". * El segon disc SCSI (per ordre d'adreça) s'anomena "/dev/sdb", i així successivament. * El primer CDROM SCSI s'anomena "/dev/scd0", altrament dit "/dev/sr0". * El disc mestre a la primera controladora IDE s'anomena "/dev/hda". * El disc esclau a la primera controladora IDE s'anomena "/dev/hdb". * El disc mestre i l'esclau de la segona controladora es diuen "/dev/hdc" i "/dev/hdd" respectivament. Els controladors IDE més nous tenen de fet dos canals i a la pràctica actuen com si fossin dues controladores. Per representar les particions de cada disc hom afegeix un número en decimal al nom del disc: "sda1" i "sda2" representen la primera i la segona particions del primer disc SCSI del sistema. Heus ací un exemple real. Suposem que teniu un sistema amb 2 discs SCSI, un a l'adreça SCSI 2 i l'altre a l'adreça SCSI 4. El primer disc (a l'adreça 2) s'anomenarà doncs "sda" i el segon "sdb". Si el disc "sda" té 3 particions, es diran "sda1", "sda2" i "sda3". Això mateix val per al disc "sdb" i llurs particions. Noteu que si teniu dos adaptadors de bus SCSI (o sia, dues controladores), l'ordre dels discs pot esdevindre confús. La millor resolució en aquests casos és fixar-se en els missatges d'arrencada, suposant que sapigueu els models dels discs o llurs capacitats. 6.5. Programes de Debian per definir particions ----------------------------------------------- Els desenvolupadors de Debian han adoptat diferents varietats de programes per definir particions en diferents tipus de discs durs i arquitectures d'ordinador. A continuació us donem una llista amb el programa o programes aplicables a la vostra arquitectura. `cfdisk' Un editor de particions senzill, a pantalla completa, per a la resta de nosaltres; llegiu la pàgina del manual de cfdisk (cfdisk.txt). Tingueu en compte que el `cfdisk' no sap un borrall de particions de FreeBSD i, altre cop, pot ser que de resultes els noms dels dispositius siguin diferents. Per omissió s'executarà un d'aquests programes quan seleccioneu ``Particionar un disc dur''. Si el que s'executa per omissió no és el que voleu, sortiu de l'editor de particions, aneu a l'intèrpret d'ordres (`tty2'), prement les tecles `Alt' i `F2' a l'hora, i entreu manualment el nom del programa que voleu fer servir. Després salteu-vos el pas ``Particionar un disc dur'' del `dbootstrap' i continueu amb el pas següent. Si esteu treballant amb més de 20 particions en el vostre disc ide, necessitareu crear dispositius per a 21 particions i més. La següent passa, la d'inicialitzar la partició podria fallar a menys de que hi hagués present el dispositiu adequat. Com a un exemple, aquests són els comandaments que podeu usar en la `tty2' o sota "Executa un interpret d'ordres" per a afegir un dispositiu, de manera que es puguin inicialitzar les 21 particions: cd /dev mknod hda21 b 3 21 chgrp disk hda21 chmod 660 hda21 L'arrencada dins del nou sistema fallarà a menys de que els dispositius adequats siguin presents en el sistema que s'està instal·lant. Després d'instal·lar el nucli i els mòduls, executeu: cd /target/dev mknod hda21 b 3 21 chgrp disk hda21 chmod 660 hda21 6.6. ``Inicialitzar i activar una partició d'intercanvi'' --------------------------------------------------------- Aquest serà el següent pas quan hagueu creat les particions al disc. Podeu triar entre inicialitzar i activar una partició d'intercanvi nova, activar-ne una que ja s'hagi inicialitzat anteriorment, o passar sense partició d'intercanvi. Sempre és permés de reinicialitzar una partició d'intercanvi que ja ho estava, de manera que trieu ``Inicialitzar i activar una partició d'intercanvi'' tret que esteu ben segurs del que feu. Aquesta opció del menú us mostrarà primer un quadre de diàleg on posa ``Si us plau seleccioneu la partició a activar com a dispositiu d'intercanvi.''. El dispositiu que es mostra per omissió hauria de ser la partició que ja heu definit; si és així, només caldrà prèmer _Enter_. A continuació us surtirà un missatge de confirmació, ja que la inicialització destrueix les dades que hi pogués haver prèviament a la partició. Si tot va bé, trieu ``Sí''. La pantalla canviarà mentre s'executa el programa d'inicialització. És molt recomanable tenir una partició d'intercanvi, però si insistiu podeu passar sense sempre que tingueu més de 12MB de RAM. Si és això el que voleu fer, si us plau, seleccioneu l'opció del menú ``No fer servir una partició d'intercanvi''. 6.7. ``Inicialitzar una partició de Linux'' ------------------------------------------- En aquest moment, el següent menú que apareix hauria de ser ``Inicialitzar una partició de Linux''. Sinó és aquest és perquè no heu acabat la definició de particions o no heu triat una de les opcions de menú que tractaven de la partició d'intercanvi. Podeu inicialitzar una partició per a Linux, o alternativament podeu muntar-ne una ja inicialitzada. Noteu que el `dbootstrap' _no_ actualitzarà un sistema vell sense destruir-lo. Si esteu fent una actualització, Debian normalment pot actualitzar-se a si mateix i no necessitareu el `dbootstrap'. Per ajuda sobre l'actualització a Debian 3.0, mireu-vos les instruccions d'actualizació (http://www.debian.org/releases/woody/hppa/release-notes/). Així doncs, si feu servir particions de disc que no estan buides, o sia, si voleu prescindir d'allò que hi hagi, hauríeu d'inicialitzar-les (i això esborrarà tots els fitxers). És més, heu d'inicialitzar totes les particions que hagueu creat en el pas de definició de les particions del disc. La única raó per a muntar una partició sense inicialitzar-la en aquest moment, hurà de ser muntar una partició sobre la que ja hagueu fet part de la instal·lació fent servir el mateix joc de disquets d'instal·lació. Seleccioneu ``Inicialitzar una partició de Linux'' per inicialitzar i muntar la partició de disc `/'. La primera partició que munteu o inicialitzeu serà la que es munti com a `/' (que es pronuncia "arrel"). S'us preguntarà si cal preservar la ``Compatibilitat amb nuclis Linux anteriors a 2.2?''. Dir ``No'' aquí voldrà dir que no pogueu executar en el vostre sistema nuclis de Linux 2.0 o anteriors, perquè els sistemes de fitxers activen algunes característiques no contemplades en el nucli 2.0. Si sabeu que mai necessitareu executar un nucli 2.0 o d'alguna collita anterior, podreu obtenir alguns avantatges menors responent ``No'' aquí. També s'us preguntarà si voleu buscar sectors defectuosos. L'opció per omissió aquí és saltar-se la recerca de blocs defectuosos, perquè aquesta pot ocupar molt de temps i les controladores de disc dur modernes els detecten i se n'ocupen internament. Tanmateix, sinó n'esteu gaire segurs de la qualitat del vostre disc, o si teniu un sistema força vell, hauríeu de fer aquesta recerca. Els següents missatges són només passos de confirmació. Se us demanarà que confirmeu l'acció, ja que la inicialització destrueix totes les dades de la partició i us informarà que la partició es munta com a `/', la partició arrel.[1] Quan hagueu muntat la partició `/', si teniu més sistemes de fitxers que voleu inicialitzar i muntar, hauríeu de fer servir l'opció de menú ``Alternativa''. Això és per als que han creat particions separades per a `/boot', `/var', `/usr' o d'altres, que s'haurien d'inicialitzar i muntar ara. [1] Tècnicament, es munta a `/target' i quan arrenqueu el sistema aquesta esdevindrà `/'. 6.8. ``Muntar una partició prèviament inicialitzada'' ----------------------------------------------------- Una alternativa a Secció 6.7, ```Inicialitzar una partició de Linux''' és la passa ``Muntar una partició prèviament inicialitzada''. Feu-la servir si esteu reprenent una